Casal de Sant Romà Vilanova de Sau

Osona
La Riba
08303-150
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
Gòtic
XIII-XIV
Dolent
Edifici enrunat i amagat sota la vegetació i el seu propi enderroc
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN. 1791-MH. R-I-51-5776. Decret 22/04/1949. Boe 05/05/1949
IPAC núm. 2006
Difícil
Sense ús
Privada
08304A003000280000TD
Joan Casas Blasi

Edifici en estat ruïnós que es troba pràcticament tot ell enderrocat. Tan sols es poden veure alguns fragments de la base dels fonaments que estan formats per carreus ben escairats i disposats en filades regulars i units amb morter de calç. Aquests segurament corresponent a l'estructura primerenca d'origen romànic. A sobre es poden observar restes de murs mes tardans

Aquest edifici també podria considerar-se com una resta arqueològica. Ja que per la seva cronologia i topologia caldria tenir en compte la possibilitat de la presència de restes arqueològiques al subsòl.

Aquesta Domus es trobava dins del terme del Castell de Cornil i quan aquest perdé les funcions termenals quedà dins el terme de Sau o de la Vall de Sau. Aquest Casal fou utilitzat com a residència de la família de cavallers anomenada Sant-Romà. La domus no sembla vinculada a l'estructura defensiva del terme. No apareix documentada fins el 1326, tan mateix podria tractar-se d'un castell que apareix a la documentació com a Castell Sassota.

A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona JUNYENY, Eduard. "El Castell de Cornil" a Els Castells Catalans. Vol. VI. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1986) "Castell de Cornil (o Puig de la Força)" a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816.Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). "El terme històric de Sau" a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. PLADEVALL, Antoni (1998). "Casal de Sant-Romà". Catalunya Romànica. Osona II. Enciclopèdia Catalana.