Casal d’avis
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
PEP. Pla especial de protecció del centre urbà de Tona. Antic camí ral i Plaça Major. Número 02/23. Catàleg de Béns a Protegir.
IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.1995-1999. Casa de la Confraria de Sant Joan Tona. Número d’inventari IPEC 901831. 30-4-1998. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya
Descripció
Edifici de planta quadrangular, i de dimensions considerables, que fa cantonada amb les escales de la Font Morta. Consta de dos volums a diferent alçada, amb planta baixa, dos pisos i un espai sota coberta coincident amb el cos més elevat, visible des de la façana sud. La coberta de teula àrab és a un vessant a la façana principal i a dos vessants a la part posterior, ambdues amb carener paral·lel a la façana. El ràfec està constituït amb colls de fusta i entrebigat sense decoració, i arrebossat.
L'aspecte actual de l'edifici és resultat d'una reconstrucció realitzada l'any 1980, per adaptar-lo a residència d'avis, i aquest aspecte és evident en la composició de les façanes, que han perdut la simetria històrica. Tot i així, la nova estructura contemporània respecta l’eix central amb els elements originals, i distribueix la resta de les obertures, caracteritzades per la seva verticalitat, d’una manera proporcional, amb alguna interpretació actualitzada d’elements anteriors com són les antigues galeries porxades del pis superior.
Les obertures contemporànies de les planta primera són balconeres, en les dues façanes, i només es poden obrir en la part superior. A la planta superior, veiem una galeria porxada contemporània amb una barana en part massissa i en part amb barrots disposats horitzontalment.
Però els elements més destacables de la finca, reaprofitats de l’antic edifici, són les obertures centrals de la façana principal: un portal dovellat de mig punt amb la data de 1646 a la clau central, i un doble finestral amb brancals i llinda motllurada, amb l’escut d’armes de la ciutat de Barcelona, sostingut per dos lleons, per raó de ser Tona, legalment, carrer de Barcelona des del 1401.
Dita també Antiga Casa del Comú i seu de la Confraria de Paraires i Teixidors.
Història
La casa havia estat coneguda com a casa de Sant Joan, i acollia la confraria de Sant Joan de paraires i teixidors, i la casa del Comú, entre els segles XVII i XIX, a partir d’un acord entres les dues entitats. Sobre la confraria, aquesta va ser instituïda per una butlla del papa Pau V (1616) a l'església de Santa Maria del Barri.
L’edifici va tenir diversos usos al llarg del temps. Va ser escola pública fins el 1929. Posteriorment, va recuperar l’ús de casa de la Vila o Ajuntament, des de la fi de la Guerra Civil Espanyola i durant tota la dictadura franquista, fins el 1975.
Va ser a finals del segle XX quan es produí la reconstrucció de la casa per convertir-la en residència municipal d’avis. El 1984 s’inaugurava una nova obra de la mà de l’arquitecte municipal Josep Maria Claperols, que havia englobat una casa veïna, de la qual es va conservar la porta d’entrada principal, ubicada a l’esquerra respecte el portal dovellat.
Bibliografia
BATLLÉS, Ramon.; COLL I ALENTORN, Miquel (1984) “Noms, renoms i malnoms de Tona” a Llibre de l’any 1983. Ajuntament de Tona.
ORTEGA, Montse (2002) “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX” a Llibre de Tona, pàgina 58.
PADRÓS, Carles (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.
PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890-1978. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines 422- 423.
PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285.
ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.
