Casademunt de Pi és una masia que es troba documentada l'any 1298 tot i que podria tenir uns orígens anteriors ja que el seu topònim fa referència a una organització medieval anomenada Pi que depenia del monestir de Ripoll des d'abans de l'any 938 i en la que es trobava l'església de Sant Genis de Pi, actualment en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès i molt propera a la masia. La referència documental de l'existència de la masia al segle XVI, la trobem en un manuscrit, escrit entre 1842 i 1854 per Jeroni Casademunt de Pi, descendent i hereu de la masia en aquelles dates. La primera referència històrica de la masia correspon a l'any 1560, quan un tal Benat n'era l'amo. A partir d'aquí es ressegueix el llinatge familiar, la descendència, els matrimonis o les morts, utilitzant els topònims de la zona, alguns dels quals no es conserven actualment, fins arribar a la successió per herència de qui escriu el manuscrit, Jeroni Casademunt de Pi. En aquest memorial també es pot resseguir part de la història de la masia. D'aquesta manera podem saber que l'any 1717 hi va haver un incendi que s'inicià en un pastador i que va cremar tota la casa deixant les parets molt malmeses. La masia va ser reedificada per Jaume Casademunt de Pi i Maria Coma, que s'havien casat l'any 1716. D'aquesta notícia en podem extreure la cronologia de les reedificacions i ampliacions després de l'incendi, com la reconstrucció i ampliació del cos central, datada al 1722, l'ampliació del volum perpendicular a la façana principal, al 1724 o el tancament de la lliça que data de 1800. Finalment, el manuscrit també explica els fets de la guerra carlina en aquesta zona.
