Casa Vilella
Sitges

    Garraf
    Pg. Marítim, 21

    Coordenades:

    41.23256
    1.79999
    399432
    4565268
    Número de fitxa
    08270-366
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Noucentisme
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1919
    Joan Rubió i Bellver (1871-1950)
    Estat de conservació
    Bo
    La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana principal i de la coberta, però permet actuar en els altres frontis.
    Protecció
    Legal i física
    Pla Especial, 366. 2006
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA-11929
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 62203CF9695N
    Autoria de la fitxa
    Núria Nolasco Azuaga

    Edifici aïllat i de grans dimensions que presenta un alçat de quatre pisos (semisot. + pb + 1p + golfes) i una planta quadrangular. La seva composició sembla simètrica, malgrat tenir un dels cossos laterals més estret que l'altre; destaca també el fet que el cos central sigui més elevat, recordant la disposició tradicional del mas català.
    A la planta semisubterrània se situen els serveis, mentre que l'accés es localitza a la planta baixa i s'efectua a través d'un porxo cobert per un ràfec de notable volada, sostingut per lleugeres bigues de ferro. En aquest nivell se situen els salons i el menjador; és excepcional l'execució tècnica del gran arc rebaixat de set metres d'amplada. En el primer pis s'identifica una galeria conformada per cinc arcs de marcada influència nazarí. En el segon pis, una altra galeria, realitzada amb vuit arcs, constitueix una mena de solana situada immediatament sota la volada de la teulada de doble vessant.
    D'aquesta obra destaca la seva excel·lent qualitat tècnica i constructiva; quan al programa decoratiu, força senzill, està basat en l'emmarcament de les obertures amb franges de maó massís.

    Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Residència Helvètica.

    L'any 1919, Joan Vilella s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant la llicència necessària per a construir una casa al Pg. Marítim, d'acord amb els plànols que adjuntava, signats el mes d'abril d'aquell any per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, com a responsable tècnic del projecte. El consistori sitgetà va atorgar el permís d'obres el 5 de maig del mateix 1919.
    Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Joan Rubió i Bellever (Reus, 1871-Barcelona, 1950), va ser titulat arquitecte l'any 1892 i fou deixeble i col·laborador d'Antoni Gaudí, amb qui va treballar a la Sagrada Família. Pertany a la darrera generació del modernisme català, que es definí per la interpretació de l'artesania tradicional segons línies expressionistes i a partir de la tecnologia moderna. Entre les seves obres destaquen la casa Golferichs, el Frare Blanc i l'església de la Universitat Industrial, totes elles a Barcelona.

    COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges.
    MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11929
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)