Casa Vilanova

Castellterçol

Es tracta d'un sepulcre de fossa del que únicament es conserva el forat i del que es disposa d'informacions confuses. Va ser excavat l'any 1922 per Josep Sala i Molas, del Museu de Vic.
L'any 1961 R. Batista el va descriure com una cista rectangular, amb orientació de nord a sud, que devia estar formada per cinc lloses, situat al sud del mas Vilanova; el material arqueològic documentat adscrit al megàlit eren cinc fragments de ceràmica grollera de pasta rogenca i una vora d'un bol de pasta negrosa. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament en el neolític mig-recent.
L'any 1992, durant la visita a l'indret realitzada amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, s'observà una agrupació de pedres trencades a l'extrem est d'un camp del pla de la Gana, sota un marge; segons el pagès del mas Vilanova, podien haver format part del megàlit.
Finalment, l'any 2016, durant la darrera revisió de la Carta arqueològica, es va localitzar al sud del mas el forat de la fossa.
Tanmateix, el mateix autor constata l'any 1962 l'existència d'un sepulcre situat uns 400 m al nord-oest de la casa Vilanova, format per quatre lloses, que presentava una orientació est-oest, on es recolliren dents d'adult i fragments de ceràmica de pasta roja i negra, molt grollera. Es desconeix la situació d'aquest megàlit.