Casa Serafí González Sant Hipòlit de Voltregà

Osona
Carrer del Mallol, 18
Al bell mig del carrer del Mallol, prop del carrer dels Sants Màrtirs
531m

Coordenades:

42.01743
2.23584
436731
4651994
08215-11
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
Regular
El parament de la planta baixa està degradat.
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 6822522DG3562S
Adriana Geladó Prat

Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un gran pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan majoritàriament emmarcades en pedra. De la planta baixa destaca el portal d'accés, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1743 i una creu del temple central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una finestra reformada que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis, damunt del portal, hi ha una altra finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1760 i una creu del temple damunt del calvari al centre. Pel que fa a les golfes hi ha una simple finestra de dimensions més reduïdes i amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment i color que cobreix el parament.

A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192).

ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111.
SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.11.EA.