Casa Sebastià Sans i Bori
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici construït a dos vents, amb un alçat de tres plantes (pb + 1p + golfes) i envoltat d'un jardí limitat per una tanca d'obra i de reixa metàl·lica. La seva planta s'adapta a la parcel·la que ocupa, situada a la cantonada entre els carrers de Sant Isidre i d'Illa de Cuba. Disposa de dues ales articulades mitjançant un vèrtex o xamfrà, en el que se situa la façana principal. En general, el llenguatge formal emprat en la definició estilística dels elements arquitectònics s'emmarca clarament dins de la corrent eclecticista, de la que l'autor de l'obra, Jaume Suñé, és un dels màxims exponents. Les cornises que se situen a la cota dels forjats dels diferents pisos, emfatitzen les visuals horitzontals de la composició, entre les que destaca la del primer pis, configurada com un fris decorat per una greca.
De la façana principal l'element més destacat és, sens dubte, el pòrtic de la planta baixa -constituït per dues columnes d'estil jònic-, que suporta el balcó de balustres del nivell principal. L'obertura d'aquest balcó és de forma rectangular i la part superior apareix flanquejada per unes peanyes suportades per mènsules, sobre les quals s'identifiquen un cercles ornamentals en els que s'identifiquen les inicials del propietari "S.S.". En el segon pis s'identifiquen tres obertures de petites dimensions. El coronament consta d'una cornisa motllurada de notable volum que clou amb un registre d'antefixes de forma semicircular.
Pel que fa a les façanes dels cossos laterals, cal destacar la simetria de la seva composició. Els elements més remarcables són les obertures que corresponen a la planta principal, coronades per timpans triangulars amb els vèrtexs trencat per un segment circular.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B.
Història
Aquest edifici va ser la primera casa construïda en el nou eixample de Sitges, iniciat a partir de l'any 1880 sota la direcció urbanística del propi Jaume Suñé i Juncosa. L'obra va ser promoguda pel periodista i poeta Sebastià Sans i Bori (1852-1928). Es coneix que amb data de 23 de juliol de 1883 el propi Sebastià Sans i Bori s'adreçà a les autoritats municipals per a sol·licitar el permís d'obres reglamentari; malauradament, els plànols del projecte arquitectònic original no s'han conservat. Tanmateix, la construcció pot datar-se en aquell mateix any, en el que ja figura inclosa en el cadastre.
L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880, i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen, precisament, la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
MILES, C. (1980) "L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa". Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.
MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11932
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
