Casa Sans
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10200-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Edifici senyorial de planta baixa, pis i terrat, situat en un terreny elevat a Sant Just Desvern, que destaca per les seves dimensions, la seva arquitectura clàssica i l’extensió del seu jardí, que envolta tota la finca. A més de l’edifici principal, compta amb una casa d’una sola planta annexa dedicada a porteria, així com altres espais per al servei i convidats.
La planta baixa es caracteritza per unes escales de pedra llisa que porten a una façana d’un encoixinat de color cru que marca l'accés principal. La façana presenta una simetria acurada de tres obertures de llinda: al centre una porta de doble batent i al lateral dues finestres rectangulars. Aquesta zona compta amb un porxo de columnes aparellades amb capitells dòrics, que aporten solidesa i equilibri visual.
A continuació, en el primer pis es destaca la balconada amb balustrada que sobresurt damunt les columnes dòriques de la planta baixa. Les finestres i portes segueixen la mateixa simetria i discreció decorativa que la resta de la façana, finalitzant en una cornisa esglaonada que recorre el perímetre de l'edifici.
La casa es caracteritza per la seva coronació amb una àmplia terrassa amb balustres, de coberta plana a la catalana on s'alça una torratxa prismàtica, rematada per una balustrada, que actua com una fita visual i destaca per les seves línies netes. Aquesta torratxa és un element característic, que contrasta amb altres edificis propers, com el Sanatori.
El perímetre de l’edifici està delimitat per un mur amb una reixa de ferro forjat, oferint privacitat i elegància a la finca. La finca compta amb dos accessos principals: un, al xamfrà entre els dos carrers, amb dues pilastres i fanals al capdamunt i l’altre, situat perpendicular a la casa al carrer Bonavista, de característiques similars.
També rep el nom de "Torre del Martínez".
Història
La torre va ser erigida pel senyor Antonio Martínez Salcidos, veí de Barcelona. Va demanar el permís d’obres el 18 de setembre de 1915, amb un projecte signat per l’arquitecte José M. Jordán. Les obres es van executar el 1916 per l’empresa Campreciós. La finca tenia 7.400 m2. És pel nom del seu primer propietari que durant un temps fou coneguda com a casa del senyor Martínez. L’any 1931 tenia un valor cadastral de 110.000 pessetes.
Passada la Guerra Civil la casa es va convertir en la seu de la Falange Española, diversos veïns hi van ser cridats a la immediata postguerra per ser interrogats. Va ser als anys cinquanta que la torre fou adquirida per la família Sans de qui ha acabat prenent el nom. Anys després seria la casa del cònsol Joan Rocamora i Roca membre de la família.
Actualment, és una residència que va ser reformada el 2014, mantenint-ne l’estructura original i el caràcter senyorial.
Aquesta casa forma part del conjunt d'edificis que es van construir al llarg del carrer Bonavista, un dels carrers principals del centre de Sant Just Desvern, conegut per la seva activitat comercial i la presència de cases urbanes destacades del segle XIX. El carrer Bonavista destaca també per la seva concentració d’edificis modernistes i noucentistes de gran valor patrimonial, com el Mercat i el Sanatori, convertint-se així en un lloc de referència per a la construcció de residències singulars i elegants per a famílies benestants de l'època.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Referència 21 de l’auca de 1923, pàg. 524. Peu de foto núm. 51.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). "L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern". Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, núm. 9, p. 145-221.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PALAREA, Jordi; GÓMEZ, Xavi (2009). "Porte noble pero alma republicana. Santos Martínez Saura, secretario de Manuel Azaña, fue el primer propietario de esta señorial mansión en el centro de Sant Just Desvern.", La Vanguardia 24/05/2009.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ftixa 15, Arxiu Municipal de Sant Just Desvern, Ajuntament de Sant Just Desvern.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 53. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
