Casa Salvador Mestre i Benaprés

Sitges

Edifici d'habitatges construït entre mitgeres estructurat en alçat en planta baixa, tres pisos, àtic (amb la façana enretirada) i terrat pla transitable, amb unes característiques formals properes a un llenguatge eclèctic post modernista. L'organització d'obertures és força regular i presenta una clara simetria pel que fa als pisos. Així, mentre que a la planta baixa presenta dues obertures, a cadascuna de les plantes restants en presenta tres; dues extremes que menen a una balconada a nivell del primer i tercer pis amb una finestra central, mentre que a la planta segona es disposen dos balcons extrems amb una finestra al centre. L'obertura més occidental de la planta baixa és la que mena al vestíbul de la caixa d'escala, i està rematada per un arc rebaixat (escarser), i també presenta un emmarcament singular a base de carreus de pedra escairats i ben disposats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. L'obertura més oriental, molt més gran, no disposa de dit emmarcament de pedra. Pel que fa als balcons i a les balconades dels pisos, tots aquests elements tenen les mateixes característiques; és a dir, llosa de pedra amb el cantell motllurat, baranes de ferro de fosa amb els mateixos elements decoratius - com són una zona de sòcol amb entrellat geomètrico-florals - i una zona, més estreta, sota el passamà, que també és de ferro i de disseny senzill. Cal destacar uns esgrafiats decoratius situats sota els dos balcons de la planta segona, representant motius geomètrics. Corona la façana una cornisa contínua lleugerament motllurada, sobre la qual es disposa la barana de la terrassa del darrer nivell que, com ja s'ha dit, està enretirat de la línia de façana. Dita barana la conformen un seguit de balustres, probablement de pedra artificial, entre dos matxons d'obra situats als extrems. La mateixa disposició i estructura té la barana del terrat situada damunt la façana enretirada del darrer nivell.
El revestiment de la façana és senzill, fet a base d'un arrebossat simple que amb lleugeres incisions verticals i horitzontals simula un aparell de carreus de pedra isòdom disposats al trencajunt. A més dels dos elements d'esgrafiats decoratius de la segona planta esmentats anteriorment, la façana no presenta cap altre element singular.