Casa Salomé Nicolau
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un edifici d'habitatges, construït entre mitgeres, estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. El llenguatge utilitzat en els elements formals definidors de l'estructura de la façana s'emmarquen dins del noucentisme, si bé mostra també trets propis del pre modernisme. Disposa de dos eixos verticals d'obertures, i així com les de la planta baixa (portal i finestra) estan rematades per arcs de mig punt, les de les plantes superiors disposen de les llindes planes. Destaca la balconada del primer pis, amb una llosa de pedra sustentada per quatre mènsules; la motllura del cantell de la llosa s'estén per la resta de façana, tot indicant el nivell del forjat de la planta baixa. A la planta segona es disposen dos balcons amb una llosa sustentada per una gran mènsula amb volutes. Les quatre obertures de les dues plantes resten emmarcades per una faixa motllurada decorada amb una motllura amb perfil de quart de bocell tallada amb òvuls (ovari). Corona l'edifici una cornisa motllurada amb força volada decorada també per un ovari, damunt la qual s'alça la barana del terrat, on es disposa un gran frontó corb. El revestiment de la façana disposa d'amples faixes horitzontals imitant pedra buixardada.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 17, característic de l'Eixample urbà de la vila, dut a terme durant la segona meitat del segle XIX. Les construccions del c/ Sant Francesc són les més tardanes, amb algunes mostres importants de l'arquitectura sitgetana d'inicis del segle XX. El frontis del c/ Sant Bartomeu també és homogeni, malgrat contenir elements de diferents èpoques.
Història
L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)