Casa Romañá
Capellades
Ubicació
Coordenades:
Classificació
M. Amat SolsonaJosep
M. Amat Solsona
Descripció
Casa entre mitgeres amb pati a darrere, de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta; té la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, vessant acabada amb cornisa, canal i baixant fins sota cornisa. Façana composada simètricament segons quatre eixos, amb obertures de proporció vertical, emmarcades les de la planta del primer pis amb guardapols i brancals esculturats, els balcons estan protegits amb baranes de ferro de dibuixos geomètrics; les finestres de la planta baixa tenen reixes de ferro de barrots verticals.
Les portalades d'entrada, d'arc rebaixat, es tanquen amb porta vidriera de fusta emplafonada de dues fulles batents. El parament de façana és estucat de color ocre, recolzat en un sòcol. Al centre de la façana, a nivell del primer pis, hi ha un plafó de peces ceràmiques de fons blanc amb sant Miquel matant el drac, rodejat d'una garlanda de motius geomètrics emmarcada.
També coneguda com: Cal Solsona. Edifici representatiu de l'arquitectura d'autor, de finals del segle XIX, integrat en l'espai de la plaça.
Història
Aquesta casa apareix vinculada en els seus orígens al patrimoni que diferents branques de la família Romañá van acumular a l'espai de la plaça Sant Miquel. En aquest cas, la primera referència és Antoni Romañá era fuster i formaire. A finals de segle XIX, la casa es va dividir altres de més petites. Hilari Solsona Capell va se un dels propietaris més rellevant de l'immoble. L'any 1924, per exemple, va reformar una important pelleteria situada alcarrer Portaferrisa. Hilari Solsona va morir el 1944. Aquest cèntric comerç encara funcionava a finals de la dècada de 1950 amb el nom de "Vda. de Hilario Solsona", i a inicis de la de 1960 com "Peletería Solsona Romañá SA". Hilari Solsona ocupava un lloc destacat al sector comercial barceloní. Un exemple és que el 1919 formava part de la junta directiva de la "Unió Industrial i Comercial de Barcelona", o el 1922 de la "Unió Mercantil Hispanoamericana", o a inicis de la dècada de 1930, de l'"Associació Industrial de Pelleters de Barcelona". En alguna ocasió, la premsa de l'època l'esmentava com el pelleter de la família reial.
Aquesta casa, durant molt de temps, fou utilitzada com a escola pública i residència del mestre.
Bibliografia
GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. "El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques", Història de Capellades (títol provisional).
MUSET PONS, Assumpta. En premsa. "Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament", Història de Capellades (títol provisional).
SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma
TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. "El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic", Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional).
ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA
ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES
ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER
