Casa Ricard Pastor Carrascosa
Sant Hipòlit de Voltregà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres de planta rectangular, constituït per dues parcel·les de casa de cos tradicional adossades. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'encadellat ceràmic sostingut amb una solera de llates, bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant i pati posterior. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques decorades amb una motllura inferior. Cal exceptuar una petita finestra situada al costat del portal nº 3, que presenta l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. La llinda del portal nº 3 està gravada amb la data 1796, mentre que a la llinda de la finestra del pis hi ha la data 1702 gravada dins d'un baix relleu coronat amb una creu llatina. Per contra, les llindes de l'habitatge nº 5 són llises, amb un portal d'accés a la planta baixa i una finestra balconera al pis. La composició es completa amb dues petites obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, que fan la funció de ventilació de la coberta. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat de color ocre.
Altres noms relacionats amb l'edifici: casa Gurt.
Història
A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192).
Bibliografia
ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111.
SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.03.EA.
