Casa Ramon Ramon
Esparreguera

    Baix Llobregat
    C/ Ferran Puig, 57-59.
    Emplaçament
    Santa Eulàlia, 3

    Coordenades:

    41.54194
    1.86569
    405388
    4599542
    Número de fitxa
    08076 - 62
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Neoclàssic
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL, POUM d'Esparreguera 2004, article 165.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si,IPA,18512
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    5496320DF0959N0001AR
    Autoria de la fitxa
    ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

    Edifici senyorívol de planta i tres pisos, fet de maó reblert i ornamentat amb pedra. L'estructura presenta una cadència i un ús d'elements clàssics, que li donen un caràcter neoclàssic. Així els dos primers pisos, separats a la façana per un fris, segueixen la mateixa disposició: cada un té tres balcons emmarcats per pilastres adossades i rematades per un motiu vegetal que a la vegada fa de permòdol d'un frontó. Aquest està coronat per un altre motiu vegetal. El tercer pis, separat dels altres per unes franges de motius geomètrics i vegetals, consta de tres finestres separades per pilastres d'èstil jònic, les quals continuen la disposició dels balcons. A sobre d'aquestes pilastres, hi ha permòdols que sostenen el ràfec. L'edifici es cobreix amb un terrat, a la barana del qual apareixen: un gerro a cada angle i tres motius ornamentals, que rematen la linia vertical que configuren les obertures.

    En aquesta casa varen viure els marquesos de Ferran Puig, donant nom al carrer. Ferran Puig i Gibert, financer i polític nascut a Girona l'any 1815, fou un mecenes reputat al segle XIX. L'any 1838 fundà a Sant Andreu del Palomar una important fàbrica de teixits. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona (1855) i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d'Urgell i la Junta d'Obres del Port de Barcelona. Afiliat al partit liberal, fou senador vitalici. Publicà obres de tema econòmic com "El contrabando por Gibraltar" (1890), "El impuesto de consumos" (1891) i "¿Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados?" (1892). La seva relació amb Esparreguera venia donada pel seu casament amb l'esparreguerina Conxa Mauri. El matrimoni i la família vivien llargues temporades en aquesta vila. A l'època de la verema solien convidar a personalitats de Madrid i es reunien per a celebrar un gran dinar a la masia de Can Batlló, que era de la seva propietat.

    BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983): " Casa Ramon Ramon". Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp. 85. www.enciclopedia.cat