Casa Ramon Bosch
Sant Hipòlit de Voltregà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres format per dos cossos adossats, que li proporcionen una planta més o menys rectangular, i amb un gran espai de jardí a les bandes de ponent i migdia de la finca. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa compta amb dos portals d'accés rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El principal conserva la part superior dels brancals bastida amb carreus de pedra i la llinda plana de fusta gravada amb l'any 1742 i una creu central damunt del calvari. L'altre portal, en canvi, permet el pas dels vehicles. El nivell es completa amb una finestra rectangular bastida amb maons i protegida amb una reixa de ferro. Al primer pis s'obren dos finestrals rectangulars amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. Tenen sortida a dos balcons simples, el de migdia amb la llosana de maons sostinguts amb biguetes de fusta i el de tramuntana amb la llosana d'obra motllurada i una destacable barana de ferro treballat. De la segona planta destaca una finestra simple i un finestral amb sortida a un balcó. Ambdues obertures són rectangulars, tenen els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. La llosana del balcó és bastida amb maons disposats esglaonadament. A l'extrem de tramuntana del nivell es repeteix el mateix patró pel que fa a les obertures, tot i que restituïdes. La façana lateral, orientada a la banda de migdia del jardí, queda caracteritzada per la presència d'una tribuna situada a la segona planta i sostinguda amb un porxo obert a la planta baixa. Presenta una coberta de teula àrab de tres vessants i grans obertures rectangulars que actualment han estat reformades. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, inclosa la tanca que delimita el jardí.
Història
A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192).
Bibliografia
SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.01.EA.
