Casa Nova de can Cases
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Presenta una façana plana i completament simètrica organitzada a partir de tres eixos, que en la planta baixa disminueixen a dos. En conjunt, destaca la coherència dels seus elements i composició.
A la planta baixa, dues obertures amb reixa metàl·lica donen accés a l’interior de la finca. Presenten una llinda amb una composició singular que combina tres dovelles de pedra, la central amb decoració en baix relleu treballat, amb mènsules laterals d’obra vista. D’aquesta manera es crea una obertura amb arc escarser, i mènsules de totxo vist.
Al primer pis, tres obertures balconeres s’obren a un balcó corregut ocupant tot el llarg de la façana, amb base de rajols i perfil reforçat de ferro. Possiblement en els seus orígens l’estructura era de llosa de formigó. El balcó es recolza en un conjunt de quatre mènsules lobulades, que presenten a costat i costat, reforços amb bigueta de ferro. Les baranes són de forja treballada, amb detalls florals. Les portes balconeres en aquest pis, són d’arc rebaixat i d’obra vista amb totxo.
La planta superior presenta una estructura constructiva similar a la descrita, amb un balcó corregut, amb baranes de forja treballada, amb detalls florals, i amb ondulacions sobresortints que donen volum a l’espai. Les portes balconeres en aquest pis, són d’arc apuntat d’obra vista amb totxo.
Història
Casa construïda per la família Oliva Alsina, de can Cases, situada al mateix carrer, al número 37. Era una nissaga de botiguers de vi i queviures, i criaven i mataven el porc. La botiga de can Cases va obrir vers el 1839.
El nou edifici de la Casa Nova estava pràcticament finalitzat el 1918, i es va construir en un solar on hi havia horts. A l’estiu, llogaven pisos a estiuejants, finalitat per a la qual va ser construït.
La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys degut als continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, i noves necessitats, i serveis. Molta gent de Tona llogava pisos o habitacions a qui venia a prendre les aigües. La proximitat de l’arribada del tren ferrocarril va facilitar el flux de persones.
Bibliografia
LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.
