Casa Mercè Serrat
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un edifici unifamiliar aïllat proper a un llenguatge classicista (noucentista) i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i golfes, encara que aquestes no ocupen la totalitat de la superfície construïda.
Es tracta d'un volum arquitectònic amb una coberta de teules a quatre vessants, envoltat de diversos porxos que formen les terrasses de la planta pis. Dits porxos (així com gairebé les llindes de totes les obertures de la planta baixa) disposen d'arcs de mig punt, i les baranes de les terrasses estan fetes de teules de cantells entre matxons d'obra de reforç. A la façana principal, afrontada al carrer de Josep Carbonell Ferrer, es disposa d'una tribuna semicircular a la planta baixa formada per columnes senzilles que descansen sobre una base (zona de sòcol) d'aplacat de pedra que imita un aparell poligonal. En aquesta façana s'observa la zona corresponent a les golfes, amb una triple obertura rematada per un frontó triangular.
El revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color crema esvaït, on destaquen unes faixes pintades de color marró que emmarquen totes les obertures i els elements decoratius, com ara el frontó esmentat anteriorment. Una faixa simple contínua de les mateixes característiques s'estén a tot el llarg de les façanes de l'edifici, sota mateix del ràfec de la coberta. Aquest disposa d'una volada considerable, però, sense cap motiu decoratiu llevat de la pintura de color marró.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges.
Història
L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)