Casa Madurell
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 5 (30/09/2010).
Descripció
Casa entre mitgeres de tres crugies, amb planta baixa, dos pisos i golfes. Disposa també d'un pati posterior que dona al carrer del Campanar.
En el context del carrer on s’ubica, destaca per la seves grans dimensions, fet que li dona una gran presència urbana. La simetria en la composició de la façana és perfecta, les tres crugies reprodueixen el mateix disseny. La planta baixa presenta portals d’arc rebaixat, tots tres emmarcades en pedra i amb portes de fustes nobles. A les parts baixes destaquen els guarda-rodes de forma cilíndrica i cònica.
Al primer pis tres portes s’obren a una gran balconada de llosana de pedra i barana de ferro forjat complexa. La part inferior de la barana presenta decoració de laminats de cinta, reproduint formes geomètriques, també hi ha decoració sota del passamans i en dos parts centrals, en forma de flor. Les obertures estan emmarcades en pedra amb perfils exteriors motllurats. Destaca la decoració pictòrica d’aquest pis, que sembla imitar marbres de colors, es poden veure sobre les obertures a manera de llinda, o entre les portes de la balconada reprodueix un medalló i unes espases que al·ludeixen a honors concedits. Sobre les portes es disposen cartel·les clàssiques que sustenten una cornisa motllurada.
El segon pis, els balcons són individuals per cadascuna de les tres obertures, igualment emmarcades en pedra, però amb les baranes de forja més simples. Els espais buits de la façana continuen amb la decoració pictòrica de color blanc i blau sobre el revestiment ocre. Una cornisa motllurada divideix l’últim tram de façana, on s’ubiquen tres finestres o ulls de bou de forma ovalada.
Per sobre, la façana es tanca amb un ràfec motllurat de peces de morter prefabricades amb detalls decoratius molt elaborats.
Història
Josep Madurell Vinyals (1832-1909), propietari de la finca Prunamala, es traslladà a Sant Sadurní l'any 1859. Exercí d'alcalde en diverses ocasions (de 1863 a 1867, i novament el 1868), essent el primer alcalde escollit per sufragi universal, i posteriorment entre 1875 i 1877 per designació directa del governador. Fou també nomenat president del Casino Sadurninenc (1883). Durant la construcció del ferrocarril, i per les mesures d'ordre que adoptà, se li concedí l'ordre d'Isabel la Catòlica (POUM, 2010).
L’arquitecte Carles Gauran i Casals era de Barcelona. A Sant Sadurní li van encarregar el parcel·lari municipal, en el qual va treballar durant 3 anys, i projectà la reforma de la parròquia del poble i el projecte de la plaça nova (1963). Era molt apreciat a la vila i va rebre diversos encàrrecs privats de diferents propietaris, com la casa Madurell (1864) o el disseny de les propietats de Jaume Mir i Molins.
Al cadastre consta una reforma realitzada l’any 1940.
Bibliografia
ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.
ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia" , a Fires i Festes, 1978.
ROMEU, Antoni (1996). Sant Sadurní, entre el Sexenni i la Restauració (1867-1904). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia: Institut d'Estudis Penedesencs, Sant Sadurní d'Anoia.
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 5.
