Casa Josep Massana
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d'estil popular, amb elements eclèctics, que té la voluntat d'adquirir una certa rellevància arquitectònica. Fou projectat el 1870 pel mestre d'obres Jaume Sagalés Mates, i posteriorment ha estat reformat en dues ocasions, en una d'elles amb la remunta del pis superior. Actualment consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dos vessants.
La façana principal (que dona a la plaça Pep Ventura) presenta una composició més o menys simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal al centre i un finestral a cada costat. El parament d'aquesta planta s'ha deixat a pedra vista, amb les obertures emmarcades amb maó, mentre que els altres panys de mur s'han arrebossat amb dos colors diferents. Al centre del primer pis hi ha un balcó amb dues obertures i una finestra a la dreta. Una composició similar es repeteix al segon pis. L'edifici està coronat amb un ràfec classicista i una balustrada de peces ceràmiques de la Terrisseria Arpí, un taller de Sant Cugat. Les pilastres de la balustrada són rematades amb gerros.
La façana del carrer Santa Martí compta amb una planta baixa semisoterrada i dues plantes. No té balcons, i les finestres són estretes, distribuïdes per tota la façana. Destaca el portal, de doble alçada, amb arc de mig punt, emmarcament de maó i rematat per una cornisa classicista. Es conserva la porta de fusta, de doble fulla.
A l'interior de l'edifici es conserven tres làpides sepulcrals procedents de l'antic cementiri de l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià.
Història
El 18 de novembre de 1870 Josep Massana Munt va demanar una llicència d'obres per construir una casa de planta baixa i pis, segons projecte de Jaume Sagalés Mates, mestre d'obres. Massana, que havia estat masover de Can Mates, va comprar juntament amb Miquel Rodó, Miquel Rovira i Miquel Casamitjana els terrenys de la Plana de l'Hospital i de la Plana del Rampeu, que es dividiren entre ells. Josep Massana va aprofitar algunes pedres de l'enderroc de l'església de Sant Pere d'Octavià per construir aquesta casa, que va ser la primera de la nova zona urbana de Sant Cugat.
En una reforma realitzada en un moment indeterminat es van crear habitatges a la meitat de la casa amb façana al carrer Sant Martí. També es va dissenyar una composició de balcons simètrica, excepte per una finestra situada a l'esquerra, que permetia que l'habitació rebés llum i ventilació des del carrer. Posteriorment es va fer una altra reforma en la qual es va aixecar un segon pis i es va coronar l'edifici amb un ràfec d'estil classicista i amb la balustrada.
La història de la família propietària i de l'edifici ha estat vinculada a problemes de liquiditat econòmica i a deutes. Malgrat això, l'edifici ha pogut conservar el seu caràcter noble i un aspecte ordenat.
Des de l'any 2019 l'edifici acull el Museu del Còmic.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
