Casa Joan Pintó
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici construït a dos vents, entre el c/ Parellades i el c/ Sant Pau, i originàriament destinat a habitatge unifamiliar. El seu alçat es conforma per quatre plantes (pb + 3p); ressalta el tractament igualitari dels dos frontis que s'articulen mitjançant un angle arrodonit. A la planta baixa de l'immoble s'observen obertures variades en les seves dimensions, que són resultat de diferents modificacions experimentades per la finca; la zona menys desvirtuada correspon a l'angle, on s'observa una porta rectangular amb els brancals i la llinda conformats per carreus amb l'angle interior motllurat i una cornisa de pedra que actua de guardapols. En el cos superior les línies horitzontals de la composició es veuen emfatitzades per les cornises que coincideixen amb els forjats de l'immoble, mentre que les obertures estableixen els eixos verticals i la jerarquia de cadascun dels pisos (en funció de les seves dimensions). El pis principal disposa d'un gran balcó corregut i cantoner que, a l'igual que els que se situen en el segon pis, consta de volada de llosanes de pedra motllurades i de barana metàl·lica. En el segon pis es combinen finestres i balcons, i en el tercer pis només s'identifiquen balcons ampitats. En el coronament són visibles els orificis per a ventilar la solera, un fris de dentellons i una cornisa, sobre la qual se situa la barana del terrat que disposa gerros en els angles, tot accentuant la verticalitat de l'edifici.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 14, característic del creixement urbà sitgetà de la segona meitat del segle XIX, al voltant del carrer de Parellades, que inclou una mostra d'arquitectura força heterogènia dels segles XIX i XX.
Història
Segons la documentació municipal consultada per I. Coll i les notícies que aquesta mateixa pública en la seva obra sobre l'arquitectura sitgetana (vegeu bibliografia), el 13 de gener de 1825, Joan Pintó es va adreçar a les autoritats tot sol·licitant llicència per a construir una casa en un solar situat a la cantonada entre els carrers de Parellades i de Sant Pau. L'any 1853, després de la mort del promotor de l'aixecament de l'edifici, l'hereu Josep Mª Bofill va realitzar reformes en l'immoble, moment en què s'afegeix el balcó corregut i cantoner que actualment uneix els dos frontis de la casa. També en aquest període, el propi Bofill va adquirir un edifici del c/ Sant Pau per a instal·lar-hi el jardí de la finca. Aquesta reforma ha estat atribuïda a Elies Rogent i Amat, arquitecte de la família que, entre altres coses, va projectar el panteó del cementiri de Sitges per la nissaga Pintó (1872). Cal afegir que, en aquestes dates, Rogent estava realitzant, precisament, el projecte urbanístic del c/ de Parellades. Elies Rogent i Amat (Barcelona, 1821), és una de les figures més destacades de l'arquitectura catalana contemporània. A Barcelona la seva obra més coneguda és, sens dubte, la seu de la Universitat de Barcelona (1860), essent també significativa la seva tasca urbanística realitzada en diferents poblacions com Mataró i Sarrià. Des de mitjan segle XIX, va treballar a Sitges, on destaca el projecte d'obertura del c/ Parellades; va treballar per a la família Amell, va realitzar la Casa Bofill, al c/ Sant Bartomeu, i va projectar el panteó dels Pintó al cementiri municipal (1872).
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
