Casa J. Furment
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa, un pis i golfes, que s'apropa a un estil post modernista. A partir de dos cossos idèntics situats transversalment respecte el carrer de Joan Llopis, s'articula un tercer cos (paral·lel a dit carrer) que els uneix. És a dir, un joc de careners i de vessants, per cert, molt pronunciades. A la façana posterior i a a la més occidental s'obren sengles tribunes de només planta baixa, amb unes terrasses amb baranes de balustres entre matxons d'obra de reforç.
Els ràfecs de les cobertes estan decorats amb mènsules que imiten els caps de bigues dels forjats. El revestiment de les façanes és senzill, a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. Totes les obertures disposen d'emmarcaments fets a base de faixes motllurades simples d'arrebossat que sobresurten lleugerament de la línia de façana.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Villa Aita-Etxea.
Història
L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957,) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges.
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
