Casa Gili
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat de només planta baixa i terrat pla no transitable, de factura moderna i proper a un llenguatge organicista. Ocupa una parcel·la força gran, situada a l'extrem nord occidental de l'illa formada pels carrers de Josep Carner, Fernando Casablanca, Salvador Casacuberta i Leonardo Torres Quevedo. L'edifici està envoltat per una tanca mixta d'obra i encanyissat de boix.
De línies molt simples, ocupa una planta irregular formada per diversos cossos rectangulars que formen dues façanes rectes (la nord i l'oriental) i la resta afronta a l'interior enjardinat formant una línia queixada.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C.
Història
Amb data de 22 de setembre de 1965, Gustau Gili i Anna Mª Torra van adreçar-se al consistori sitgetà tot sol·licitant el permís d'obres pertinent per a construir un edifici en uns terrenys de la seva propietat. La llicència els hi va ser concedida el dia 30 d'aquell mateix mes. El responsable tècnic del projecte fou el renombrat arquitecte J. Antoni Coderch de Sentmenat, amb la col·laboració de l'aparellador Jesús Sanz Luengo. Els destinataris de l'obra van expressar el seu desig que l'edifici seguís el plantejament tècnic i formal aplicat a Can Catasús l'any 1956. Segons la memòria de l'expedient administratiu, el pressupost de l'obra superava el milió de pessetes.
L'autor del projecte, J. A. Coderch de Sentmenat (Barcelona, 1913) és, a banda d'arquitecte, un teòric i una de les personalitats més rellevants de l'arquitectura contemporània catalana, amb gran projecció internacional. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els que destaca la medalla d'or de la IX Triennal de Milà el 1951 i el Premio Nacional de Diseño Industrial argentí el 1964. També és membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i del CIAM. A Barcelona, entre les seves obres més destacades, figuren els edificis Trades i la seu de l'Institut Francès.
Bibliografia
CAPITEL, A. ORTEGA, J. (1978) "J. A. Coderch (1945-1976)"
"Coderch de Sentmenat" (1980). Museo Español de Arte Contemporàneo. Madrid
DDAA. (1989) "J. A. Coderch de Sentmenat 1913-1984". Barcelona
MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11975
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
PIÑÓN, H. "Tres décadas de la obra de J. A. Coderch" a "Revista Arquitectura Bis", 11.
SÒRIA, E. (1979) "Coderch de Sentmenat". Barcelona
