Casa Formosa Ragué
Sant Sadurní d'Anoia

    Alt Penedès
    c. Diputació, 1
    161,6

    Coordenades:

    41.42395
    1.78843
    398760
    4586530
    Número de fitxa
    08240 - 21
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Eclecticisme
    Modernisme
    Segle
    XIX
    Any
    1892
    Ramon Maria Riudor (arquitecte)
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BCIL 1677-I
    Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 14.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 2856
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    8966101CF9886N0001PO
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    Edifici de pisos amb cantonada en xamfrà entre en carrer Diputació i el carrer Marc Mir. Consta de planta baixa, dos pisos i terrat. Està enjardinat per dos dels seus costats. L’edifici està centrat en un xamfrà, aquesta estreta façana queda emmarcada per muntants de pedra encoixinats, rematats amb palmeretes decoratives quan arriba al segon pis. La façana es corona amb un gran capcer esgraonat decorat amb motius geomètrics i vegetals. El capcer originàriament projectat era més senzill amb un únic esglaó per banda i rematat amb un pinacle, on havien d’aparèixer les inicials de la propietària (CF, Concepció Formosa) (CUBELES, 1991).

    El portal d’entrada més important és el de la façana del carrer Diputació, que dona accés a una entrada amb una doble escala, i té a sobre un relleu amb les inicials CF (Concepció Formosa). La façana del carrer Marc Mir té una segona porta d’accés, més senzilla i petita, oberta a la dècada de 1930 eixamplant el que havia estat una finestra (POUM, 2010). Les façanes que donen als carrers es resolen pràcticament amb el mateix model compositiu i decoratiu.

    La façana del carrer Diputació és perfectament simètrica, a la planta baixa hi ha el portal centrat i dos finestrals laterals amb trencaaigües i ampit, gelosies de fusta i reixat de fossa alternada amb barrots helicoïdals. El primer pis presenta gran balconada sustentada per mènsules decorades, i rematades amb unes peces quadrades al nivell de la llosana decorades amb flors. Les obertures estan decorades com les finestres de la planta baixa, a excepció de la porta central, més ampla i dividida per una columna. La barana de la balconada és de forja de fossa, amb les franges superior i inferior decorades amb motius geomètrics. Al segon pis, els balcons són individuals. Des de les seves llindes es disposen les cartel·les decorades amb motius vegetals (entre elles hi ha petits respiralls esfèrics), que juntament als permòdols sustenten una potent cornisa, a sobre de la qual hi ha la balustrada que tanca el terrat.

    Per la seva banda, la façana del carrer Marc Mir es diferencia perquè els balcons de les dues plantes són individuals, i perquè la simetria de la composició en planta baixa es va trencar amb la transformació d'una de les finestres laterals en porta d'accés.

    Una de les façanes oposades que s'obre al jardí devia tenir una galeria en planta segona, però es va tancar amb finestres l'any 1935 en una reforma feta amb finestres que no segueixen els models tradicionals, trencant l'harmonia del conjunt (POUM, 2010).

    Tot i que hi ha elements propis de l’eclecticisme, como l'encoixinat de la pedra, les cartel·les i els permòdols, la presència del capcer i de la decoració naturalista introdueixen al llenguatge modernista. (ROSSELLÓ, 1978), (CUBELES, 1991).

    Inicialment, els terrenys es trobaven dividits entre la família Mir i Miquel Ferrer, qui el 1875 va tramitar la sol·licitud per urbanitzar part de la seva finca. Paral·lelament, la Diputació  transformava el camí que portava a l’estació en un tram viari que enllaçaria la localitat amb l’eix Barcelona-Tarragona. L’any 1883 es construí el pont que travessava la riera de Lavernó. Així es creava la sortida del poble pel consolidat carrer Diputació.

    Aquesta nova zona va esdevenir l’espai on es van instal·lar, en gran part, artesans i constructors afavorits pel creixement econòmic i demogràfic del poble (POUM 2010).

    Ramon Maria Riudor i Capella (1867-1938), titulat en arquitectura l’any 1890, va exercir com a arquitecte municipal a Tiana i va tenir una vinculació amb l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Abans d’assumir l’encàrrec de Concepció Formosa, ja havia intervingut a Sant Sadurní per a Marc Mir, reformant una façana al carrer de l’Hospital. L’habitatge Formosa Ragué representa una de les primeres obres destacades de la seva trajectòria professional (CUBELES, 1991).

    L’obra va ser sol·licitada per Concepció Formosa, vídua de Pere Mir i Capella, en qualitat d’usufructuària de la seva filla, Ana Mir i Formosa. Tant la família Mir com els Formosa pertanyien al grup de grans propietaris de terres de la vila (POUM 2010).

    CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.

    ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.

    ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia", a Fires i Festes, 1978.

    SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 14.