Casa Formosa
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 3.
Descripció
Casal de notable presència urbana situat al centre històric. L’edifici es compon de tres crugies, amb planta baixa i dos pisos superiors, i presenta una coberta de teula àrab amb el carener paral·lel al carrer. La façana s’organitza en tres eixos verticals simètrics, un per cada crugia, i els extrems estan emmarcats per un revestiment que imita muntants de carreu disposats verticalment.
La planta baixa està decorada amb esgrafiats que reprodueixen un encoixinat de carreus. Disposa de tres portals amb muntants i llindes de pedra profusament ornamentades amb motius geomètrics. A la part superior, sense cap espai intermedi, s’hi adossen les mènsules que sostenen els balcons del primer pis, caracteritzats per balustrades de terracota, llosanes de pedra i motllures decoratives.
El segon pis presenta, als extrems de la façana, dues finestres coronelles d’inspiració medieval, amb arcs de mig punt, dividides per columnetes amb capitells de decoració clàssica. Al centre de la façana, aquest tipus d’obertura es repeteix en una versió triple, que dóna accés a un petit balconet. Just sota aquest, es pot llegir la inscripció “Casa Formosa”.
Cal destacar els esgrafiats que cobreixen tota la façana dels pisos, d’una estètica plenament noucentista. Als espais sense obertures, s’hi representen les figures de Sant Jordi i Sant Martí de Tours, mentre que la resta de la decoració alterna motius geomètrics i vegetals. Aquests elements decoratius no formen part del projecte original de Folguera (POUM, 2010).
La façana es corona amb un ampli ràfec amb mènsules que sostenen plafons de pedra decorada amb motius florals, i es remata amb una línia horitzontal de peces ornades amb un motiu vegetal repetitiu.
Història
Es desconeix l'origen de la casa. L’any 1881, Pere Carbó i Font va encarregar una actuació sobre la façana per ennoblir-la, obrint balcons on hi havia finestres i ressituant els dos portals. El 1928, Josefa Formosa encarrega una nova reforma amb l'objectiu d'engrandir la casa apujant la teulada i aixecant el sostre dels cossos laterals del primer pis. En aquell moment, la casa passa de tenir dues a tres crugies, fet que portar a pensar que hi va haver un ampliació entre les dues reformes. (POUM 2010).
Francesc Folguera i Grassi (1891-1960), va realitzar diferents obres al centre històric de la vila, així com el projecte d’ampliació del cementiri (CUBELES, 1991). Les obres fetes a Sant Sadurní formen part de la primera fase del seu exercici professional. Executà les seves obres seguint el corrent noucentista, tot i que al final derivà cap a una estètica racionalista. Va formà part del GATCPAC (POUM, 2010).
Bibliografia
CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.
CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.
ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 3.
