Casa del carrer Major, 7 Santa Margarida de Montbui

Anoia
Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui)
C/Major, 7 (08271 Santa Margarida de Montbui)

Coordenades:

41.55698
1.60511
383679
4601530
08250-62
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
3816117CG8031N
Raquel Valdenebro Manrique

Edifici de planta trapezoïdal situat al carrer Major del nucli antic de Montbui, ocupant l'espai cantoner entre el carrer Major i la pujada cap a la Plaça. Es tracta d'una construcció aixecada segurament en mur de paredat irregular, arrebossada desprès en ciment pòrtland sense pintar. Com a edifici, aprofita el desnivell del terreny existent en aquesta zona del poble i compta, per tant, amb planta baixa, primer, segon i tercer pis, tot i que el primer pis es converteix en la planta baixa en la façana de migdia que dóna a la pujada de la plaça. La part superior de l'edifici es troba rematada amb una barana perimetral amb balustres que protegeix la part superior del terrat. A l'edifici s'observen tres façanes. La façana principal sembla ser la que es troba encarada a migdia, i s'obre amb un portal protegit per una doble fulla de fusta. A tocar d'aquest portal s'obre dues portes de diferents mides, una de les quals sembla més contemporània. Cal pensar que l'edifici fou concebut ja inicialment com un bloc de veïns, i compta, per tant, amb una altra entra d'accés a l'edifici per la façana de ponent que dóna al carrer Major. A nivell d'obertures, destaca la presència de balcons amb reixes de ferro treballades tant al primer, com al segon i tercer pis. A la façana de ponent que dóna al carrer Major, s'alternen finestres i balcons als pisos superiors. Com a element ornamental, destaca la presència d'un fris vertical que podria ser de ciment, que marca la divisió entre les tres façanes de l'edifici, la de migdia, a façana central S-O de l'edifici, i la façana de ponent.

Aquest edifici era conegut com Cal Comas. Als baixos hi havia tradicionalment una barberia i una espardenyeria. A la dècada del 1920 era un edifici molt més petit i antic, que fou reformat a començaments de la dècada del 1930 per un veí de Montbui arribat de Mèxic i la seva esposa.

ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) "L'activitat econòmica a l'àrea igualadina " a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) "Santa Margarida de Montbui" . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.