Casa del carrer dels Marquesos de Palmerola, 92
Sant Hipòlit de Voltregà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb una terrassa oberta a la part posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció. Aquest ràfec està especialment decorat a la façana principal, on destaca l'ornamentació dentellada de fusta que remata l'estructura. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta tres portals i una finestra, tots ells d'arc rebaixat i amb els emmarcaments en relleu arrebossats. El portal central compta amb una tarja protegida amb una reixa de ferro decorada i amb l'any 1895. Els pisos superiors compten amb cinc obertures rectangulars per planta, amb el mateix tipus d'emmarcament que les del nivell inferior. Les del pis superior són de menors dimensions que les de la planta central. Al centre del parament hi ha una finestra simple i dos finestrals a cada lateral. Aquests tenen sortida a balcons simples protegits amb baranes de ferro treballat i amb les llosanes motllurades i integrades en les mateixes cornises que recorren les divisòries entre els diferents nivells.
La façana de llevant es composa per obertures rectangulars, amb dues balconades centrals als pisos superiors i una obertura d'arc rebaixat a la planta baixa.
La construcció presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris a la façana principal.
Altres noms relacionats amb l'edifici: can Niubó.
Història
L'edifici és conegut amb el cognom de can Niubó. Des dels seus inicis fou concebut com un habitatge de pisos. Un d'aquests pisos era conegut amb el nom de cal Secretari, en referència al fet que fou habitat pel secretari dels tres ajuntaments del Voltreganès entre els anys 40 i 60 del segle XX. També tenim notícia que al primer pis de l'edifici hi va viure el Senyor Joan, mestre de nens de Sant Hipòlit durant dues dècades, fins que fou afusellat l'any 1939.
Bibliografia
ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 89, 119, 120.
SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 64, 66.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.08.EA.
