Casa del carrer del Pont, 1
Sant Quirze de Besora
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una casa entre mitgeres de planta rectangular i composta per una PB+ 2 plantes pis i unes golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant i mirant davant de l'embocadura del carrer de l'església en un lloc que antigament corresponia amb una placeta que comunicava el carrer del Pont, el carrer de la Plaça Major i el carrer de l'església. La composició de la façana és geomètrica i ordenada organitzada mitjançant tres grans obertures a la planta baixa que donen accés als locals comercials i també es situa la porta que comunica amb l'escala d'accés als habitatges. La planta primera es distribueix amb sèries de tres balconeres rectangulars amb fusteries de fusta i barretes emmarca vidres i amb els balcons sobresortint del pla de la façana i amb la barana de barrots de ferro forjat de secció quadrada i amb volutes també de forja a la part inferior i passamà recte. La llosana que els sosté és de pedra picada de secció bisellada. Damunt seu hi ha una sèrie de tres balconeres més de dimensions més reduïdes mostrant una harmonia amb les diferents plantes i amb els balcons situats al pla de la façana i amb barana simple de barrots de secció quadrada. Damunt seu i coronant la façana existeix una barbacana de bigues de fusta que sosté la barbacana de la coberta. L'aparell de la façana no és visible ja que està emmascarat per una capa d'estuc i enlluït de guix de color blanquinós que en recobreix la fàbrica i els paraments originals. La façana del darrere que mira al riu Ter per damunt del carrer de Sant Josep presenta un predomini del buit respecte el massís ja que pel sol fet d'estar orientada a sol ixent està protagonitzada per la presència d'eixides i balcons descoberts. sobresortint del pla de la façana i sostinguts per revoltons ceràmics i amb galeries tancades darrere els vidres. L'aparell de la façana està revestit de guix i calç i val a dir que la part inferior aprofita les restes de les antigues muralles que haurien tancat el nucli antic de Sant Quirze.
Caldria documentar bé l'existència de les antigues fortificacions a la part inferior de les cases que miren al Ter i al carrer de Sant Josep. En aquesta part l'aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locades en filades regulars. La part superior ha estat sobrealçada notablement fruit de les reformes que la finca ha patit al llarg del temps.
Història
La casa amb un possible origen gremial de quan es va fundar la vila de Sant Quirze de Besora va tenir una llarga continuïtat al llarg del temps. No obstant això no hem trobat referències del lloc fins a l'època moderrna i en concret en l'amillarament de 1862. Segons aquest document la finca pertanyia a Magdalena Barceló. En aquesta inscripció amb el núm. 14 especifica Por una tierra llamada de Barceló situado ne el campo llamado de la Foradada de su propiedad y que cultiva de su cuenta. També hi ha una pieza de cultivo llamada de Barceló situada en la finca de la Loma de su propiedad y que cultiva de su cuenta. Por una casa con su huerto en la calle del Puente nº1 amb un valor de 240 cèntims y por otra ibidem con su huerto en el nº 24. Aquesta finca i pel que ens dona a entendre el mateix document va passar a mans de José Rierola juntament amb la peça de terra de la fina ca LOma (AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora).
Bibliografia
SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial
AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862 Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016
