Casa del carrer del Dr. Escayola 4
Sant Sadurní d'Anoia

    Alt Penedès
    c. del Dr. Escayola, 4
    164

    Coordenades:

    41.42424
    1.78616
    398571
    4586564
    Número de fitxa
    08240 - 59
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Eclecticisme
    Segle
    XX
    Any
    1909
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    BPU Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 39
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    8767108CF9886N0001WO
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    Casa entre mitgeres formada per planta baixa, dos pisos i terrat. Edifici de dues crugies presenta una concepció asimètrica de la façana, hi ha elements en un dels cossos que no són a l’altre.

    La planta baixa, ocupada per un local comercial, manté el sòcol motllurat com a element original.

    Les plantes primera i segona tenen la façana arrebossada simulant carreus disposats a trencajunts i dues bandes verticals al costat esquerra i al centre, simulant pilars en dos plans diferents, que culminen amb medallons decorats amb garlandes. Totes les obertures d'aquestes plantes són amb balcó de llosana motllurada i baranes de ferro forjat amb detalls decoratius, com la garlanda de la part central. Només un del primer pis està sustentat per cartel·les decorades. Destaquen les motllures decoratives de garlandes en els trencaaigües de les obertures.

    El remat destaca també per la sèrie horitzontal del fris que recorre la façana, entre la cornisa motllurada i una línia de dents de serra. Per sobre, un capcer d’obra presenta coronament circular amb ull de bou decorat només a la crugia esquerra.

    La casa es troba en el nucli antic de Sant Sadurní definit per l'eix dels carrers Escayola (abans Cavallers), Hospital i Església. Al capdamunt del carrer hi havia un dels portals de la vila fins que el creixement cap el Raval i el carrer Montserrat desbordà el recinte emmurallat.

    A principis del segle XX es produeix un procés de reforma de moltes d'aquestes cases per ennoblir el seu aspecte, d'acord amb la categoria econòmica i social assolida pels seus propietaris. La planta baixa es va dedicar des del principi a comerç, essent documentada fotogràficament una farmàcia (POUM, 2010).

    La propietat a començament de segle era de Maria Domènech de Torres, pertanyia a una família de comerciants que vivia al carrer Cavallers (actual carrer Escayola), alguns membres de la qual formaren part dels ajuntaments de la I República. El seu marit, Jaume Torras Llopart, era farmacèutic.

    SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 39.