Casa del carrer de La Torre, núm. 33
Arenys de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.
pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés, amb llosana suportada per quatre mènsules decorades. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. En el segon pis, per dues finestres balconeres, amb una petita barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta.
El parament és arrebossat imitant carreus buixardats en planta baixa i primer pis, i llis en el segon pis. Dues sanefes esgrafiades amb motius vegetals decoren la façana, sota el balcó corregut i entre el primer i segon pis. La façana està coronada per una cornisa volada, i un capcer curvilini, en el centre del qual sembla que s'hi pugui llegir una data. Possiblement 1918.
Història
El nom del carrer ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.
En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.
Al carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o dies natalis. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.
En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.
Bibliografia
BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.
BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.
CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). Carrers d’Arenys de Mar. Crea’t Edicions.
CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.
ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). Aproximació històrica al mite de Sinera. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).
PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720). Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.
