Casa del c. Dr. Bayés 1 - 1 bis
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt d’edifici i jardí, que ocupa el xamfrà entre els carrers Doctor Bayés i Joan Llusà, configurant una planta triangular. L’entrada principal s’efectua des dels números 1 i 1 bis del carrer Doctor Bayés.
L’extrem sud del conjunt està ocupat per un jardí de petites dimensions, delimitat per una tanca feta d’obra i acabat d’arrebossat, amb reixa de ferro. L’accés a l’espai s’efectua des del carrer Joan Llusà.
L’edificació principal està formada per dos volums adossats, alhora que diferenciats clarament per la seva tipologia constructiva. El primer volum és una torre rectangular, amb planta baixa i dos pisos, un d’ells amb accés directe des del jardí de migdia. El pis superior és una galeria oberta, amb barana d’obra arrebossada i reixa de ferro treballat amb motius florals. La coberta és a tres vessants, i sobresurt en alçada respecte el segon volum adossat.
Aquest segon volum és de planta rectangular, i s’hi accedeix des del carrer Doctor Bayés (números 1 i 1 bis). Disposa de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal, que s’encara a llevant, al carrer Doctor Bayés. El ràfec o barbacana és de colls i llates de fusta amb un mosaic hidràulic de figures geomètriques.
És una façana simètrica, amb obertures senzilles, sense ornamentació, amb llinda recta les finestres i balconeres, i arc rebaixat les portes d’entrada a les finques. Els balcons són fets amb llosa de formigó amb motllures i reixa de ferro forjat treballades amb detalls florals.
Història
Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest.
Bibliografia
LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.
PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.
PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.