Casa del c. Bayés 13-15
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres per un costat, i que fa cantonada amb un carreró per l’altre. Es divideix en dues finques, números 13 i 15.
La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener és paral·lel a façana, que és asimètrica. Totes les obertures han estat tapiades amb blocs de formigó.
El número 13 agrupa la porta d’accés a la cantonada esquerra, on s’observen restes d’un antic portal més gran, una finestra a la planta baixa i una obertura amb balcó al pis superior. La porta presenta una tarja decorativa rectangular a la part superior, de forja. La finestra també té baranes de forja complexa i treballada amb motius florals.
Separades per un tram de façana, al número 15, destaca un gran portal amb arc rebaixat, transformat en finestral reixat; la porta d’entrada amb llinda i una tarja semicircular amb forja on es pot llegir la inscripció “RC 1888”. També s'hi observa una finestra situada a la cantonada dreta, de la mateixa estètica que la del número 13. Al pis superior, tres obertures amb balcó idèntiques, igual que la quarta del número 13. Les llosanes són de pedra motllurada i les baranes de forja complexa amb decoració geomètrica. A la part superior de cadascuna d’aquestes obertures, s’hi obren finestres ovalades (ulls de bou), un d’ells cegats.
Tanca la façana a la part superior un ràfec de maons ceràmics de mides i disposicions diferents, que sustenten l’última filada doble de maons arrenglerats horitzontalment.
La part de darrera de la casa dona a un altre carrer, on hi ha un pati i diversos portals amb arc rebaixats que accedeixen a un espai amb només planta baixa.
Història
Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest.
Bibliografia
LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.
PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.
PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.
