Construïda l'any 1909, l'arquitecte fou Domènec Boada Piera (Barcelona, 1866 - 1947). Boada es titulà l'any 1893 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i bona part de la seva obra és d'estil modernista. Les seves principals obres, les podem trobar a Barcelona i Terrassa, de les quals en destaca casa de Francisco Cairó al carrer Enric Granados de Barcelona. Correspon a la tradició de torres d'estiueig gelidenques del primer terç de segle XX, el moment àlgid del moviment.
Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer.
Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al número 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.
