Casa de l'Amo

Navàs

Xalet senyorial que fou la Casa de l’Amo de la colònia quan, a principis de segle XX, s’hi instal·là el nebot del fundador i va transformar la modesta casa que hi havia en aquesta luxosa residència d’estil clàssic italianitzant. És una edificació aïllada, de planta trapezoïdal, que consta de planta soterrània, planta baixa més dos pisos. La façana principal, orientada al sud-est, s’ordena a partir de quatre eixos verticals, amb la presència destacada d’una tribuna central. La planta baixa té dues portalades coronades per arcs escarsers. La resta d’obertures són en forma de balcons recolzats sobre mènsules i amb baranes de fosa. La tribuna, que ocupa les dues plantes superiors, està formada per obertures geminades coronades amb arc de mig punt i separades per una columna, deixant lloc a una important superfície de vidriera. Coronen superiorment la façana una cornisa perimetral i una barana balustrada entre pilastres decorades. La coberta és plana i transitable, i s’hi accedeix des d’un badalot situat al costat oest. Aquest és cobert amb teules de color verd i, pel costat interior, forma un petit porxo sobre quatre columnes.

Entre les façanes laterals destaca la de llevant, que dóna a carretera, des d’on a través d’una gran portalada porxada s’accedeix a la planta primera. El portal és amb arc escarser i està decorat amb dos escuts esculpits en pedra. Queda aixoplugat sota un balcó rectangular que sobresurt i és sustentat per dues columnes. La porta del balcó és geminada i amb arcs de mig punt. A la primera planta dues balconades simètriques flanquegen aquest balcó central. La porta d’accés al recinte coincideix amb l’accés al jardí que hi ha a l’altra banda de la carretera. La façana nord-oest incorpora un cos annex de llenguatge racionalista que s’hi devia afegir posteriorment, amb grans obertures que van de pilar a pilar. El parament de l’edifici és arrebossat i pintat, i totes les obertures i cornises queden emmarcades amb una tonalitat més fosca.

Per la banda oest la casa connecta amb un cos més baix que era la casa del director, de manera que tota la planta baixa corresponia a aquest habitatge, mentre que la casa de l’amo eren només les dues plantes superiors. Des de la planta soterrània, on hi havia un celler, es comunicava amb les oficines i altres dependències de la fàbrica que estaven al mateix nivell, sota la plaça de la Indústria. En l’actualitat tota la casa resta abandonada i el seu interior s’està degradant.

Cal destacar la tanca de ferro de la carretera de Cardona, principalment l’accés per la façana est, on dues grans pilastres emmarquen una gran porta de ferro forjat. Per la banda nord el jardí de la casa entronca amb el del Convent, situat a un nivell inferior.