Casa de la Vila
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'Ajuntament de Sitges està situat en el punt més alt de la vila, en l'emplaçament que abans ocupava el castell. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular i de tres nivells d'alçada (pb + 2p). Les seves façanes estan decorades seguint les pautes de l'estil gòtic civil català, si bé el frontis principal és força elaborat. Destaca la seva organització simètrica en tres cossos, el central de majors dimensions i notablement sobresortit. Aquest cos consta de tres obertures en la seva planta baixa, conformades per tres arcs de mig punt, a les que s'accedeix salvant un desnivell de tres graons. Els arcs mostren les impostes motllurades i les dovelles amb els angles interiors bisellats. Pel que fa als pisos superiors, la seva composició apareix flanquejada per dues grans pilastres hexagonals. En el pis principal destaca la presència d'un balcó corregut al que donen accés tres obertures. La seva volada està constituïda per llosanes de pedra sostingudes per mènsules motllurades i de notable tamany; la barana mostra una traceria geomètrica, probablement d'obra. Pel que fa a les obertures, cal fer menció de la decoració de les llindes -a base de motllures amb forma d'arc conopial- i dels brancals que desenvolupen petites pilastres amb les bases i les impostes decorades en relleu. S'identifica també un guardapols corregut que reprodueix la forma d'arc conopial i que en els seus extrems mostra petites impostes de forma geomètrica. Sobre l'obertura central, un plafó rectangular emmarca una placa de rajoles policromes en la que figura el nom de "Casa de la Vila" i l'escut de la vila de Sitges com a motiu central. Sobre les obertures laterals s'identifiquen plafons quadrangulars, disposats de manera romboïdal, que contenen respectivament l'escut de Catalunya i el de la vila, ambdós en relleu.
El segon pis d'aquest cos central està separat per una cornisa motllurada horitzontal i consta d'un registre de cinc obertures, articulades a mode de solana; totes elles són d'arc carpanell i estan separades per pilastres coronades amb capitells troncocònics, sense cap element decoratiu.
El coronament del cos central està flanquejat per dos pinacles hexagonals, que culminen en forma plana i que emmarquen una composició en la que s'alternen balustres i pinacles de menor tamany, fins a assolir el gran plafó central en el que figura un medalló amb la data 1889 en què va ser inaugurat l'edifici.
Els cossos laterals de la façana principal són de menor alçada i estan notablement reculats. Consten d'un finestral en la planta baixa, un balcó ampitat en el pis principal i una finestra quadrangular en el segon pis. El tractament formal d'aquests elements arquitectònics concorda plenament amb el que s'ha descrit en el cos central, tant pel que fa al disseny de les llindes i brancals de les obertures, com a les baranes dels balcons. En el coronament s'identifica un fris d'arquacions cegues en relleu, per sobre del qual es desenvolupa la cornisa motllurada i la barana d'obra amb traceria.
Pel que fa a la façana lateral, aquesta presenta cinc finestres en cada pis amb el mateix tractament estilístic descrit anteriorment. En el pis inferior les obertures estan emmarcades per un guardapols corregut, mentre que en el primer pis, aquest és independent per a cada finestra i culmina en una imposta decorada en relleu. En el segon pis les finestres, de menor tamany, no presenten cap element decoratiu; per sobre d'elles és visible, novament, el fris d'arquacions cegues i la cornisa com a element final, ja que aquest frontis no disposa de barana d'obra.
(Continuació descripció) Pel que fa a l'interior de l'immoble, aquest s'estructura com un palau gòtic, al voltant d'un pati central en el que s'inicia l'escala noble, a la qual s'accedeix a través d'una crugia en la que destaquen els arcs rebaixats que suporten les parets mestres i els enteixinats de fusta. En el pis superior es desenvolupa una llotja d'arcs apuntants, separats per pilars quadrangulars de disseny senzill. Els pilars estan units en la seva part inferior per una traceria a mode de barana, mentre que en la part superior s'identifica un guardapols corregut, per sobre del qual és visible, novament, un fris d'arquacions cegues i una cornisa motllurada com els descrits en les façanes exteriors; en aquesta ocasió la barana d'obra és, no obstant, llisa, i suporta la gran claraboia de ferro i vidre que cobreix el pati.
Un altre espai destacable de l'interior és, sens dubte, la sala de plens, de la que mereix menció especial l'estructura del cadiram i l'enteixinat de fusta suportat per grans mènsules de pedra; aquest espai va ser completat l'any 1900 sota la direcció del pintor Eduard Llorenç.
En general, el disseny de l'edifici es caracteritza per les seves línies austeres i contundents i per un tractament formal dels elements arquitectònics clarament medievalitzant, com és propi del llenguatge modernista de l'època.
Segons el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La planta baixa conserva restes de l'antic castell de Sitges.
Història
El primer projecte de Casa de la Vila, fou obra d'Adrià Casademunt i data de l'any 1870, quan l'estat va cedir a la corporació municipal el terreny que ocupava l'antic castell de Sitges. Tanmateix, el nou edifici no va començar a construir-se fins el 25 d'agost de 1888, sota la direcció de Salvador Vinyals, a qui l'Ajuntament li havia encarregat el projecte el 15 de maig de 1879, essent aprovat el 8 d'octubre de 1883. Sembla ser que el consistori va autoritzar l'enderroc de l'antic castell, si bé es van conservar part de les parets mestres que van servir per a configurar l'edifici actual. La nova Casa de la Vila va ser inaugurada el 24 d'agost de 1889. Els plànols de la reforma de l'antic castell de Sitges en casa consistorial van ser signats el 8 d'octubre de 1887 i aprovats dos dies més tard; es conserven a l'Arxiu Històric de Sitges, juntament amb una interessant memòria descriptiva redactada pel propi Vinyals.
Les dades històriques de la seva construcció són conegudes en detall, des de la subhasta de les obres, el 7 d'octubre de 1888, fins a les quantitats concedides al mestre fuster, al serraller i al pintor entre d'altres. De l'antic castell de Sitges es coneix el seu volum cúbic i l'existència d'una torre en el seu interior que estava en ruïnes en el moment del seu enderroc. El castell conservava un finestra amb traceria que encara perviu a la façana del Cau Ferrat.
Les reixes de l'entrada principal van ser sufragades per Bartomeu Blay, un dels coneguts "americanos" de la vila, mentre que l'estucat de la façana va ser pagat per Artur Misas.
Pel que fa a l'interior, cal mencionar que el mobiliari i la decoració del Saló de Plens són obra d'Eduard Llorenç i van ser realitzats l'any 1900 i sufragats per Bartomeu Robert. El retrat d'aquest personatge és obra d'Arcadi Mas i Fontdevila i fou instal·lat el mateix dia de la inauguració. El tapís del replà del primer pis és obra del pintor A. Ferrer Pino.
Les façanes de l'Ajuntament van ser reformades l'any 1979.
Bibliografia
BOHIGAS, O. (1983) "Reseña y catálogo de la arquitectura modernista". Barcelona.
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges.
ESQUERDA, M. (2002) "Sitges artístic". Tarragona
GIBERT, J. (1952) "Sitges". Barcelona.
"Gran Geografia Comarcal de Catalunya" (1982:284). Vol. 5. Barcelona.
LLOPIS, Joan (1891) "Assaig Històric sobre la vila de Sitges". Facsímil del Grup d'Estudis Sitgetans. 1980.
MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11976
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
ROIG, E. (1979) "Sitges dels nostres avis".Grup d'Estudis Sitgetans.
"Sitges" (1966). Edicions Subur. Sitges
SOLER I CASTRO, J. (1980) "Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal". Grup d'Estudis Sitgetans.