Casa de la Vila
Capellades

    Anoia
    Carrer Onze de Setembre, 4
    Emplaçament
    Curt carrer del centre del casc antic que uneix la plaça
    Verdaguer
    317

    Coordenades:

    41.53146
    1.68574
    390360
    4598591
    Número de fitxa
    08044 - 142
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Eclecticisme
    Segle
    XX
    Any
    1900-5
    Josep Major i Ribes
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL, PGOU 1986
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES
    Autoria de la fitxa
    Juan Garcia Targa

    La Casa de la Vila és un edifici entre mitgeres constituït per soterrani, planta baixa, planta pis i golfa. Presenta coberta plana, la qual limita al carrer amb una barana de balustres. La façana clàssica, composada simètricament segons tres eixos amb buits de proporció vertical d'arc de mig punt. A la planta baixa, les obertures formen un porxo de tres arcs rodons. En la clau de l'arc central hi ha un medalló amb l'escut de Capellades emmarcat amb una orla i dos modillons, just a sota de la balconada. Els altres dos arcs del porxo estan adornats amb un modilló. Una contundent cornisa amb motllures i dentellons separa la planta baixa de la primera. Al primer pis, les tres obertures estan delimitades amb columnes de capitell compost, decorades amb fulles d'acant en la part baixa del fust, a tocar de la base, les quals recolzen en un basament. Una balconada de balustres correguda s'estén al llarg de la façana, la qual recolza en la cornisa ja citada que incorpora les cartel·les amb escultures del balcó central. Aquest sobresurt de la línia de façana i emfasitza l'entrada. En els extrems de la balustrada hi ha dos fanals amb suport de ferro forjat. Corona l'edifici una cornisa-entaulament, amb mènsules decorades amb motius vegetals, que incorpora les lletres "CASA DE LA VILA".

    Des del carrer s'accedeix al vestíbul a través d'un curt tram d'escala de tres graons. A continuació, es troba l'entrada de l'edifici tancada amb una porta de fusta emplafonada, amb dibuixos geomètrics gravats en els plafons. Un cop traspassat el portal s'arriba a un altre vestíbul del qual surt l'escala noble de marbre, amb barana de brèndoles de ferro forjat i passamà de fusta, amb la que s'accedeix a la planta pis. Aquest nucli central de doble alçada, on es disposa l'escala, està il·luminat per una claraboia plana de vidre gravat, i hi aboquen totes les dependències administratives i la sala de sessions de la planta primera a través d'una galeria perimètrica d'arcs de mig punt i de vidrieres d'arc rodó amb vidres de color ocre i blanc.

    A les golfes hi ha una part de l'Arxiu Municipal, i al soterrani, on hi havia hagut abans la presó, ara hi ha un magatzem i l'altra part dels fons documental del municipi.

    Edifici representatiu de arquitectura d'autor de llenguatge eclèctic, integrat en el casc antic. Construcció de 1900-5 amb reformes els anys 1965 i 2004.

    La Casa de la Vila probablement des del seu origen estava situada a la plaça Major núm.1, avui plaça Jacint Verdaguer. L'any 1898, l'estat de l'edifici era força precari l'any 1898.

    Finalment, es va decidir enderrocar-lo i llogar provisionalment la casa de la plaça Sant Jaume núm.26, fins que es trobés una nova ubicació per a la construcció d'una nova Casa Consistorial.

    A més de Casa Consistorial, l'edifici al llarg del temps ha tingut diverses utilitats: Escola fins a la dècada de 1930 (a la Sala de Sessions), emissora de ràdio a la dècada de 1980 i oficina de correus.

    Els espais originals poc a poc es van anar quedant petits per a les noves necessitats d'un ajuntament modern. L'any 1965, es va portar a terme un projecte de reforma interna de l'edifici, com la reparació i ornamentació del Saló de Sessions i del despatx de l'alcaldia. L'any 2004, es va iniciar un projecte d'ampliació de les dependències municipals, pel carrer Ramon Godó, on es va ubicar l'entrada principal de l'Ajuntament.

    BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades.

    CAMPOY, Joana i SOLER, Marisa. En premsa. Urbanisme i edificis singulars. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez)

    GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. "El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques", Història de Capellades (títol provisional).

    SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma

    TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. «El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic», Història de Capellades (títol provisional). Capellades. Ajuntament de Capellades

    ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES. Documentació diversa.

    ARXIU DE LA DELEGACIÓ DEL GOVERN DE BARCELONA

    Web Capellades.net març 2006