Casa Daniel Robert
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. El llenguatge formal emprat apropa l'edifici a l'estètica de l'eclecticisme pre modernista. Disposa de tres eixos verticals d'obertures, on al més septentrional es disposen, a la planta baixa, la porta d'accés als habitatges i les finestres a nivell de plantes. Els altres dos eixos restants corresponen a finestres (a la planta baixa) i balcons a les plantes pisos. Només les lloses dels balcons de la segona planta disposen de dues mènsules decoratives cadascun. Les baranes són de ferro, amb barrots reblonats a elements curvilinis decoratius i a un passamà simple. Els emmarcaments de la planta baixa són fets de carreus de pedra i disposen d'una llinda en forma d'arc escarser, mentre que les obertures de les plantes no tenen emmarcaments i les llindes són rectes. Corona la façana una cornisa contínua simple, lleugerament motllurada i no massa volada, damunt la qual es disposa la barana del terrat feta de ferro de barrots simples, muntada entre dos matxons extrems. El revestiment de la façana és senzill, fet a base d'un arrebossat simple.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 18 conformat per una illa de les que integren l'eixample vuitcentista de la vila en direcció a l'estació de tren. Els edificis que l'integren mostren una arquitectura de nivell mig. El projecte arquitectònic original d'aquesta finca s'ha conservat a l'Arxiu Municipal de Sitges.
Història
La fesomia que mostra actualment aquest edifici és el resultat d'un seguit de reformes aplicades sobre una primera construcció, de cronologia indeterminada, de la que tan sols resta el portal, actualment transformat en finestra. Aproximadament l'any 1882 es va dur a terme una primera remodelació que va definir l'alçat actual de la finca (pb + 2p). Finalment, el 1913, Coquillat va realitzar la darrera reforma, mantenint les obertures de la segona fase, però introduint canvis a la planta baixa. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Marcel·lí Coquillat i Llofriu (Elx, 1864- Busot, 1924), va obtenir el títol a Barcelona, l'any 1892 i va exercir com a arquitecte municipal de Sant Just Desvern. A Barcelona són conegudes les seves obres del Passeig de Gràcia, Ronda Universitat i c/ Pelai.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
