Casa Casimiro Barnils
Sitges

Garraf
Pg. Marítim, 71 - c/ Josep Carner, 1-5- c/ Josep Carbonell i Gener, 51-53

Coordenades:

41.22714
1.78959
398552
4564679
Número de fitxa
08270 - 385
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Noucentisme
Contemporani
Segle
XX
Any
1919
Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957)
Estat de conservació
Bo
La normativa del Pla Especial estableix que s'ha de mantenir el volum i els elements més representatius de les façanes.
Protecció
Legal i física
Pla Especial, 385. 2006
Número inventari Generalitat i altres inventaris
IPA-11950
Accés
Fàcil
Residencial
Titularitat
Privada
Ref. cad.: 62201CF9684N
Autoria de la fitxa
Núria Nolasco Azuaga

Edifici aïllat, definit com a habitatge unifamiliar amb zona enjardinada privada. Té un alçat de quatre plantes (sot. + pb + 2p), tot i que aquestes no tenen un desenvolupament regular en tota la seva superfície, sinó que s'articulen diferents cossos. La façana principal presenta una composició simètrica i, en la seva planta baixa, s'identifica un cos avançat amb tres obertures rectangulars de grans dimensions. L'entrada s'efectua a través d'un porxo al que s'accedeix a través d'una escala. Sobre aquest porxo se situa, justament, un dels terrats amb barana balustrada que coronen els diferents volums de l'edifici i que configuren el seu tret més característic. En el primer pis s'identifica una obertura central conformada per un arc carpanell i flanquejada per dues obertures rectangulars. El cos superior disposa d'una triple finestra rectangular.

Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'edifici també és conegut com Torre Blanca.

Aquest immoble es considera una de les primeres obres projectades per l'arquitecte Josep Mª Martino en el sector de Terramar. Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.

COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
"Gran Geografia Comarcal de Catalunya" (1982). Vol. 5. Barcelona.
"Les primeres construccions de Terramar" (1919). Revista "Terramar, 3 i 4. Sitges
MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11950
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)

Descarrega PDF