Casa Buenos Aires
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet d'estiueig d'estil eclèctic, amb elements classicistes i pròxims al noucentisme, projectat l'any 1927 per l'arquitecte Lluís Corratgé. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis, amb dues torres. La coberta és amb terrat i teulades a quatre vessants.
A la façana principal destaca un porxo amb arcs de mig punt sobre unes columnes curtes d'estil dòric. Les obertures són emmarcades amb una motllura de color clar que les emfatitza i fa que destaquin sobre un fons de color salmó. El porxo és coronat amb unes motllures horitzontals, sense decoració. Al seu damunt té una terrassa amb balustrada de peces de morter modelat. El ràfec de l'edifici és format per un fris classicista amb modillons i motllures.
Del volum de l'edifici en sobresurten dues torres, de planta quadrada però de proporcions desiguals. Tenen teulada a quatre vessants, de teula plana, i són coronades amb una pinya de ceràmica.
La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base pedra de Sant Llorenç. El cancell està emmarcat per dues pilastres rematades amb motllures i coronades per fanals de globus. En la pilastra de l'esquerra hi diu "Buenos", i a la de la dreta "Aires".
Història
El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.
Pel que fa a aquest xalet en particular, Francisco Fuster, Prudenciana Ferrando i Dolores Jam van demanar llicència d'obres per construir-lo el 30 de setembre de 1927. El projecte, de l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent, va ser aprovat el 16 d'octubre de 1927 per la Comissió Permanent Municipal.
Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires, al passeig del Nard, o el xalet d’Eduard Ausió, a la rambla del Jardí 148.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
