Casa Bartomeu Misas i Roses

Sitges

Edifici construït a dos vents, que presenta tres nivells d'alçat (pb + 2p) i dues façanes, de les quals la del c/ Major gaudeix d'un tractament de major representativitat i pot ésser considerada la façana principal. En aquest frontis la composició arquitectònica ve determinada per l'establiment d'uns marcats eixos verticals, a partir de l'alineació de les obertures i de la presència de les dues grans pilastres que emmarquen els dos extrems de la façana. Les visuals horitzontals s'han treballat a partir de la col·locació d'un balcó corregut a la planta principal i dels elements del coronament del frontis. Destaca també l'ús de la pedra en el conjunt de la planta baixa, en les obertures dels pisos superiors i en la cornisa final, mentre que el mur presenta un revestiment de morter de calç. En general, el llenguatge estilístic pertany a la corrent neorenaixentista de l'eclecticisme sitgetà, de la qual Salvador Vinyals n'és el màxim exponent.
A la façana del c/ Major cada planta consta de tres obertures que, en el ras inferior, corresponen a una porta central que dóna accés als pisos superiors; aquesta obertura mostra uns brancals configurats a mode de pilastres amb capitells d'ordre jònic i en el centre de la llinda un element en relleu, a mode de clau en forma de diamant. A cadascuna de les seves bandes s'identifiquen dues portes, de majors dimensions, que comuniquen amb els locals comercials i que s'integren en el mur de la planta baixa a saltacavall; el seu estat actual no sembla correspondre al projecte original de l'edifici.
En el primer pis el balcó corregut presenta la volada conformada per llosanes de pedra amb el perfil motllurat i una barana de ferro, de fundició, amb els barrots decorats per formes geomètriques força elaborades. Les tres obertures que tenen sortida a la volada, presenten una configuració dels brancals idèntica a la ja descrita, si bé la zona de la llinda està definida com un fris llis que suporta un frontó triangular, de clara inspiració classicista.
El segon pis consta de tres finestres que presenten els brancals i les llindes resseguits per una faixa llisa, que sobresurt lleugerament del plom del mur. En el coronament s'identifica una primera cornisa motllurada sostinguda per permòdols i una barana de balustres.
Pel que fa a la façana lateral que afronta al c/ de l'Aigua, aquesta presenta el mateix tractament formal dels elements arquitectònics, amb un nivell de representativitat força elevat, especialment per tractar-se d'un frontis lateral. En aquest cas la composició s'ordena en dos eixos d'obertures que, en el pis principal, es corresponen a dos balcons independents que presenten un programa decoratiu més senzill en les baranes metàl·liques i en l'emmarcament de les obertures. Una faixa llisa tradueix a l'exterior el forjat del segon pis.
Finalment, cal dir que la crugia situada en l'extrem dret d'aquest frontis consta d'un alçat de tan sols un pis i alberga una terrassa, situada a l'alçada de la planta principal, que es delimita en façana mitjançant una barana amb traceria d'obra.
Pel que fa a l'interior de la finca, l'historicisme es veu substituït per una important empremta modernista, fet que s'evidencia notablement en el vestíbul, que mostra una decoració realitzada mitjançant tècniques diverses -fusta, ceràmica, pintura i vitrall-, però treballades en un sentit unitari.