Casa A. Panyella
Sitges

    Garraf
    c/ Sant Sebastià, 3

    Coordenades:

    41.23776
    1.8119
    400438
    4565832
    Número de fitxa
    08270-305
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modernisme
    Noucentisme
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1924
    Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957)
    Estat de conservació
    Bo
    El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana.
    Protecció
    Legal
    Pla Especial, 305. 2006
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 62202DF0606S
    Autoria de la fitxa
    Núria Nolasco Azuaga

    Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i estructurat en alçat en planta baixa i un pis, d'un estil indeterminat, probablement de l'etapa post modernista. La seva característica rau en el contrast de textures dels paraments, on s'utilitza la pedra desbastada a la zona de sòcol, el revestiment amb arrebossat senzill pintat de blanc a la resta de façana, i en els emmarcaments de totes les obertures s'utilitza el recurs dels emmarcaments fets a base d'obra de maó vist. A més, disposa d'un balcó central a la planta pis, amb llosa de pedra i barana de ferro de forja amb elements decoratius al centre. Les obertures de la planta baixa disposen de les llindes en forma d'arc escarser, mentre que a les de la planta pis s'utilitza l'arc de mig punt. Corona la façana una cornisa contínua de força volada, decorada amb permòdols, imitant caps de bigues i decorada amb ceràmica.

    Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 20, integrat per cases de caràcter popular i algun exemple de residència estiuenca noucentista com, precisament, aquesta obra de Josep Mª Martino.

    L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.

    COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)