Casa a Laureà Miró 265

Sant Feliu de Llobregat

Casa cantonera de petites dimensions amb planta rectangular i una estructura en alçada de planta baixa i dos pisos. La part superior de l'edifici es resolt en terrat a la catalana, per més que la façana lateral simula amb la forma del seu coronament el resseguiment d'una teulada a dues aigües. La planta baixa està molt reformada a l'alçada de la façana principal degut a la presència d'un comerç. En tot cas es pot dir que presenta una única obertura de forma quadrangular que ocupa gairebé tota l'amplada de la façana. Per sobre se situa una petita finestra i, al pis superior, una porta dóna sortida a un balcó de barana de ferro forjat. Aquesta obertura presenta una decoració d'imposta amb policromia de tons vermellosos i blaus. El coronament de l'edifici del costat que dóna a Laureà Miró presenta una línia sinuosa ascendent fins a la part central, on s'hi ubica un òcul de forma romboïdal dividit per dues diagonals en quatre rombes més petits. El parament de la façana lateral, que dóna al carrer Carcereny i Tristany, fa a la part superior un esglaonat rematat amb peces motllurades de ceràmica que aparenta resseguir les dues vessants d'una coberta. Per sota, una línia blava acompanya aquesta forma esglaonada. Aquest costat presenta diverses obertures situades a diferent nivell. La del primer pis és una finestra dividida longitudinalment en dos parts per un pilar de secció quadrangular. A la part inferior presenta una jardinera amb el frontal pintat de color blau i suportada sobre mènsules. Amb una única excepció, aquestes finestres presenten també una decoració a base d'impostes policromades en tons blaus. A dalt de tot hi ha tres obertures estretes i molt juntes entre sí, en forma d'arc fistonejat, amb els ampits molt pronunciats i una petita decoració a base de policromia rogenca. La diferència d'alçada entre l'obertura central i les dues laterals ressegueix la línia de la part superior de la façana. No cal dir que tota la policromia de l'edifici, que ben segur ja estava plantejada d'origen, devia respondre a un clar gust modernista i pretén semblar-se a les decoracions fetes a base de ceràmica vidriada.