Carreus de la façana de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars
Castellar del Riu

    Berguedà
    A la zona de Llinars.
    Emplaçament
    A la façana principal de l'església parroquial de Llinars.

    Coordenades:

    42.12384
    1.71167
    393510
    4664329
    Número de fitxa
    08050 - 74
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Medieval
    Romànic
    Segle
    XII-XIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Privada
    000407000CG96C0001WU
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    En la façana principal de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, al costat de la porta d'accés al temple, hi podem veure quatre carreus amb motius decoratius que es troben encastats en el mur. Estan ubicats al costat dret de la porta d'entrada, un mica per sobre de la línia de llinda i situats tres més o menys en la mateixa filada, i l'altre, per sobre i més proper a la porta. Es tracta d'unes peces reaprofitades (en bastir el temple modern) que es creu que serien de l'anterior església d'època medieval. Les peces són quatre carreus o blocs de pedra tallada i decorada, les característiques que mostren són les següents:
    -El bloc situat en una alçada per sobre dels altres tres que queden disposats més alineats, és una peça de forma més o menys rectangular (mostra parts escantonades) d'uns 60x38 cm. La part central es presenta lleugerament rebaixada conformant un rectangle, a l'interior del qual hi ha representades dues figures humanes de línies esquemàtiques fetes en baix relleu.. Les dues van vestides amb una túnica acabada als peus amb una forma de cua de peix. La figura esquerra (mirant la peça) és de major alçada i mostra uns braços molt esquematitzats, en un sembla que sostingui un objecte no determinat. La figura de la dreta, més petita, porta una creu al costat dret (tal i com mirem la figura, o sigui que a la seva mà esquerra) i a l'altra mà, un objecte que sembla un llibre. Segons informació publicada (VVAA:1991:172-173) són unes formes similars a les que hi ha en unes làpides sepulcrals a l'església de Santa Maria de Camps, al Bages. A la part superior de la peça i a cada costat del rectangle rebaixat on hi ha les figures, podem observar uns motius florals de sis pètals cadascun dins d'un cercle, el de l'esquerra mostra els pètals rebaixats i el de la dreta al revés, mostrant-los en baix relleu.
    -El bloc més proper a la porta, dels tres disposats en una mateixa filada, mesura uns 74x37 cm. La decoració és en baix relleu i defineix tres parts, descrites com tres arquets a l'interior de cadascun dels quals hi ha un cercle. El cercle del centre i el de la dreta mostren una creu grega a l'interior, i en el cercle de l'esquerra, tot un seguit de radis. Cada cercle a la part baixa mostra una estreta franja vertical.
    -El bloc que es situa al centre dels tres que estan col·locats en una mateix línia, presenta unes mides de 64x26 cm. Mostra tres elements decoratius, els dels extrems de factura similar, defineixen un cercle amb un motiu floral esquemàtic, uns pètals o fulles disposades radialment entorn a un petit cercle a manera de botó (o ull de la flor), aquesta figura també s'ha interpretat com una roda de carro. El motiu central està definit per un contorn format per unes línies rectes i altres de corbes, com una mena de cinta estreta que es recargola a manera de laberint, al centre una figura en forma de creu amb els angles arrodonits. Entre el motiu central i el de la dreta hi ha una creu patriarcal incisa.
    -El bloc situat més a l'extrem dret dels tres mesura 62x53 cm, els motius decoratius han estat realitzats a partir del rebaix del perfil o forma de l'element representat. Mostra una decoració central consistent en una creu sobre un peu semicircular. Els braços de la creu presenten la mateixa llargada, la part central d'on parteixen els braços hi ha un cercle, i als seus extrems finalizen amb unes formes sortides. La creu és flanquejada a la part superior per un motiu floral a cada costat, presenta sis pètals o fulles dins un cercle.

    Els dos blocs més grans es creu que podrien correspondre a fragments d'antigues làpides sepulcrals, ja que les decoracions que mostren recorden aquests tipus de peces. Els dos més petits podrien tractar-se de fragments d'un sarcòfag o d'una imposta, aquesta darrera opció es creu més probable per la peça més petita.

    L'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars es troba documentada des de finals del segle IX, època en que apareix vinculada als territoris que van ser objecte de la reconquesta i repoblació de la Vall de Lord engegada pel comte Guifré el Pelós. També consta esmentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, document datat a finals del segle X o inicis del segle XI. Posteriorment, consten referències documentals del segle XIV, en relació a la dècima que l'església havia de pagava a la Seu d'Urgell. L'església que veiem avui dia respon a una obra bastida entre finals del segle XVII o inicis del XVIII, moment en que es creu que es degué construir la nova església i la rectoria annexa al costat. Segons Mn. Armengou (ARMENGOU:1991:100) és degué començar a bastir a la segona meitat del segle XVIII, ja que a la porta hi figura la data de 1753 a la llinda. Del període romànic es conserven aquests blocs de pedra ben tallats, polits i esculpits, que es van reaprofitar i col·locar en la façana principal.
    Al segle XVIII continua constant com a església parroquial, i com a sufragànies seves figuren Sant Miquel de les Canals de Catllarí, Sant Sadurní de Terrers i Santa Coloma de Can Cabra.