Alineació de cases adossades a la banda dels números senars, de l'1 al 15. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud-oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres d'una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. A diferència d'altres carrers de característiques arquitectòniques similars, al carrer Sant Jaume no hi ha cap casa que presenti portal de cotxera.
D'entre tots els immobles d'aquest carrer destaca la casa situada al número 3, doncs és la única que té la porta d'entrada amb arc rebaixat i emmarcat, i balcó amb barana de ferro forjat a l'alçada del primer pis.