Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El carrer comença a la cruïlla d'aquest amb els carrers Roquetes i el passatge Camil Antonietti, i acaba a la font de la Guineu, a la cruïlla amb el carrer Alfons Sala. Per tant, el carrer discorre en direcció NS cap a l'església. És un dels carrers del nucli, probablement configurat a l'Edat Mitjana, però principalment construït al principis del segle XVIII, tal i com mostren les dates gravades a les cases. Generalment, les cases que conformen el carrer són habitatges unifamiliars verticals, de planta i un pis, tot i que algunes en tenen dos. Les teulades són a doble vessant amb careners perpendiculars a les façanes que s'obren al carrer. A la banda de ponent les cases tenen un antic hort convertit actualment en jardí i que es troba a la banda de la riera. Són habitatges construïts en pedra, principalment de tosca per les parets, i amb llindes de pedra calcària generalment, predominant les llindes horitzontals. La tipologia és de cases senzilles, ja que no predominen els elements decoratius. Hi ha alguna casa que conserva la llinda de la porta amb la data gravada, però la majoria ha estat molt reformada perdent les característiques originals, tot i que es mantenen les estructures. Elements destacables: -Font de la Guineu 1930-73. -Primera casa del carrer: a porta allindada amb data 1770 amb creu al entre, finestra primer pis data 1708. -nº 13: porta allindada amb data 1674. -nº 8: porta allindada data gravada 1720. -nº 3: porta d‘arc escarser, data 1795 gravada i creu al centre. -nº 1: Casa de pedra fent cantonada al començament del carrer, on acaba el carrer Roquetes i el passatge Camil Antonietti. Porta allindada amb data 1777 gravada.
Història
El carrer Faixò formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals. El carrer Faixò és un carrer fruit probablement del creixement del poble cap a la banda nord, ja que la tipologia de les cases i les dates a les llindes el sitúen a principis i mitjans del segle XVIII. Les cases són d'estructura senzilla, tractant-se probablement d'una zona de petits propietaris o treballadors.
