Carrer del Rosari o carrer Nou
Òdena

    Anoia
    Carrer del Rosari
    Emplaçament
    Centre del nucli antic d'Òdena

    Coordenades:

    41.60616
    1.64128
    386782
    4606942
    Número de fitxa
    08143 - 181
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament d'Òdena. Plaça Major, 2
    Autoria de la fitxa
    Josep-Vicenç Mestre i Casanova

    Les edificacions del carrer són de planta baixa i planta primera i moltes disposen de planta
    segona, amb coberta de teula ceràmica tipus aràbiga. Les edificacions corresponen als
    primers assentaments construïts a peu del castell però durant aquestes últimes dècades
    han estat molt transformades. Ara bé, algunes de les edificacions mostren sota les
    diverses capes d'arrebossat, el paredat de pedra de guix que es va utilitzar per bastir els
    habitatges a l'eixample del poble.

    Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.

    Segons Xavier Jorba, al llarg del segle XVIII, degut a l'expansió demogràfica, els
    propietaris dels grans masos donaran a cens o vendran perpètuament als petits pagesos
    una minúscula parcel·la de terra per a poder edificar-hi una casa de tipus unifamiliar, amb
    un pati a la part del darrera, per fer-hi un hort de secà o de regadiu, i a la vegada
    permetran accedir a les terres dels masos per la via de la rabassa morta. El tipus de
    fragmentació que tindrà el mas variarà segons la seva localització. Els masos més propers
    als pobles fragmentaran segons la demanda de terra per construir.
    Segons Xavier Jorba, Josep Serra propietari del mas i habitant al castell fins l'any 1785, obté el 23 de gener de 1796 del duc de Cardona la llicència per construir edificacions en la
    partida anomenada la Guixera, situada sota el mateix castell, on hi ha actualment els
    carrers de la Guixera i del Rosari. Els nous habitants hauran de pagar al duc un cens
    també de 6 diners anuals, pel permís concedit. La urbanització correspondrà a un model
    de creixement horitzontal amb cases unifamiliars. Els pactes que signaran propietari i
    compradors, respecte a la urbanització, seran en termes generals els següents:
    - Pagar un cens anual.
    - Obligació de l'adquiridor del terreny de compartir la paret mitgera. El veí haurà de pagar
    la meitat del cost de la seva construcció.
    - No poder obrir finestres ni forats a la paret de solixent.
    - El comprador haurà de pagar anualment el cens de sis diners al duc de Cardona, i
    qualsevol altra imposició.
    Els establiments del carrer de La Guixera i del carrer del Rosari es van iniciar a finals del
    segle XVIII (1798), però no va ser fins finals del segle XIX que es completà la seva
    urbanització (1882).
    Segons Josep-Vicenç Mestre "El carrer del Rosari també es coneix com carrer del Roser i com carrer Nou. Durant la Segona República es denominà Jaume Cortada, mestre que es va destacar pel foment de les idees republicanes i per la defensa de la formació dels pagesos al Centre Fraternal Instructiu.
    En aquest carrer hi havia a inicis de segle XX una ferreria i una fusteria, a més de tres
    sales de ball corresponents a diverses entitats (Flor de Maig, "Centro Católico" i "La Unión
    Odenense").
    Es van plantar unes moreres per tal d'implantar una activitat complementària a
    l'agricultura: la sericicultura o cria de cucs de seda per a l'elaboració del preuat fil de seda.
    Per tal d'alimentar-los fàcilment s'utilitzaven les fulles de les moreres. La seda s'utilitzava a
    inicis del segle XX per exemple per elaborar les cintes que adornaven els barrets de les
    senyores de l'època".

    Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
    JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona
    MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): "Òdena comptava a principis de segle amb unes infraestructures socials envejables", Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 17, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.7-8.