Carrer de Santa Apol·lònia
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En les obres que es portaren a terme al carrer l'any 1987 va aparèixer una base de columna romana de gres, trobada a 1,60 m de profunditat. La columna va aparèixer en un estrat de rebliment, fora de context arqueològic. El fragment de columna es conserva al Museu de Granollers.
Les característiques que presenta aquest fragment de columna són semblants a l'apareguda l'any 1958 al solar de l'antiga rectoria. Diversos autors (Pardo, 1993:187) van plantejar la hipòtesi que aquest element arquitectònic, conjuntament amb els documentats al nucli històric de Granollers, podrien correspondre a un fòrum agrari romà. Tanmateix, actualment es considera que aquestes columnes havien de formar part d'alguna de les parts residencials de la vil·la romana de Granollers.
La notícia va aparèixer publicada al setmanari "Vallès", núm. 551, del 14-3-1987.
Història
El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria).
La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.
A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana.
Bibliografia
AUTORS DIVERSOS (2004). Atles d’arqueologia urbana de Granollers. Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
AUTORS DIVERSOS (2022). In illo tempore. Granollers en època romana. Museu de Granollers, Granollers.
ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.
PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). "El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió", a Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.
TENAS BUSQUETS, M. (1999). "El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries", a IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.
VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.
