Carrer de Sant Llogari
Monistrol de Calders

    Moianès
    des de la zona central del nucli antic vers el sud-est.
    449

    Coordenades:

    41.7598
    2.0157
    418176
    4623576
    Número de fitxa
    08128-34
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Barroc
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    diversos propietaris
    Autor de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    El carrer de Sant Llogari mostra un traçat força recte, actualment està pavimentat amb asfalt i té un lleuger desnivell que pren major alçada vers l'extrem de llevant. El carrer de Sant Llogari i per tant, les cases que en formen part, estan situades en paral·lel a la riera de Sant Joan, en el seu marge nord. El carrer de Sant Llogari únicament té cases a les dues bandes en l'extrem més nord del carrer, tocant al carrer del Torrent i al de la Vinya; per tant, la majoria de les cases del carrer de Sant Llogari són orientades directament cap a la riera. Es tracta d'un conjunt urbanístic que junt amb la riera configuren una imatge panoràmica típica del poble.
    En conjunt, les cases que conformen el carrer mostren una tipologia molt homogènia, probablement la més regular de tot el nucli, essent un exemple força similar a la tipologia de casa barroca, encara que el carrer està configurat també per cases de cronologia posterior, en especial del segle XVIII. A grans trets, el tipus de casa present al carrer de Sant Llogari és una casa entre mitgeres, de planta baixa, una planta pis i una planta golfes o sota-coberta; tot i això també hi ha algú exemple de més alçada. Totes amb el carener paral·lel a la façana principal, per tant, al carrer de Sant Llogari. Pel que fa a les obertures, sobretot són obertures força àmplies, tant en portes com finestres, i també moltes cases amb balcons, la majoria amb voladís; destaca també la presència d'obertures de galeria a la darrera planta. Moltes de les obertures són de llindes monolítiques sobre muntants de carreus força ben tallats, algunes amb els angles treballats al biaix o amb decoracions molt simples; essent molt destacable la gran presència de llindes amb inscripcions sobretot de dates. Les parets de molts dels edificis compten amb un acabat de revestiment simple i pintat de color blanc, groc o ocres.
    Els interiors de moltes de les cases consta que conserven elements arquitectònics interessants com voltes, restes d'enllosats, llindes, entre altres.

    Molts edificis han experimentat una reforma en façana consistent en l'obertura d'una porta de major amplada per adequar un espai de la planta baixa com a garatge.
    El carrer de Sant Llogari en el seu extrem de ponent té continuïtat amb el carrer de la Vinya, resseguint també el marge de la riera de Sant Joan; en aquest carrer és la part posterior de les cases de la banda sud del carrer de la Vinya les que obren sobre la riera.
    Destaca la presència de diversos horts a redós de la riera de Sant Joan, ocupant la llera del torrent, una part dels quals ocupen la zona entre el carrer i la riera pròpiament.

    La urbanització del carrer es produí resseguint el traçat del camí que comunica Monistrol de Calders amb Sant Llogari de Castellet, fet que li atorga nom al carrer.
    Es tracta d'un carrer construït en el segon gran període de creixement del poble, que s'iniciaria al segle XVII i perduraria durant tot el segle XVIII. Algunes de les dates que trobem en les llindes de les carreres del carrer de Sant Llogari són 1708, 1774, 1775, 1793 o 1801; en general, la ocupació de les parcel·les del carrer es produí cronològicament de ponent vers a llevant, les primeres les més properes al nucli, segons ens assenyalen les pròpies llindes de les cases.

    -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.
    -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.
    -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.