Carrer de Sant Jaume, 15
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment situat al carrer de Sant Jaume que va permetre documentar restes escadusseres d’època antiga i posteriors, però que és important perquè és el testimoni més clar fins el moment d’un assentament ibèric anterior a l’establiment de la vil·la romana de Granollers. Això posa de manifest que aquesta gran vil·la, fundada al segle I dC, es va emplaçar en un indret on ja hi havia un assentament anterior. El solar número 15 es troba en ple centre de la ciutat, just on s’emplaçava la pars urbana de la vil·la romana, i cal recordar que en altres jaciments al centre de la ciutat s’han trobat materials fins i tot prehistòrics, de manera molt puntual i testimonial, però suficient per indicar un origen força antic del nucli de Granollers. Els resultats de l’excavació que es va realitzar en aquest solar l’any 2003 van determinar les següents fases d’ocupació:
Fase 1 (ibèrica): Documentada tan sols a través de retalls i estructures negatives, però amb material ceràmic que es situa a la primera meitat del segle II aC; és a dir, en la fase final de la cultura ibèrica, ja en època republicana. Els fragments més característics són ceràmica Campaniana A i àmfora itàlica. El responsable de l’excavació considera que es tractaria d’un petit assentament ibèric de caràcter rural a la plana.
Fase 2 (romana o alt medieval): Es va documentar una inhumació que podria estar relacionada amb la necròpolis veïna de can Trullàs (d’època romana) o bé amb la sagrera de l’església (alt medieval).
Fase 3 (època moderna): Es documenten restes escadusseres d’algunes estructures.
Fase 4 (segle XIX): A finals del segle XIX o començaments del XX la l’activitat constructiva va acabar de degradar les restes arqueològiques.
L’any 2003, amb motiu de la construcció d’un edifici de nova planta al solar 15 del carrer de Sant Jaume, es va realitzar una intervenció arqueològica, dirigida per Iván Salvadó.
Història
El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli. Les restes trobades al carrer de Sant Jaume 15 posen de manifest els antecedents ibèrics d’aquest assentament. Al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria).
La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.
A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana.
Bibliografia
AUTORS DIVERSOS (2022). In illo tempore. Granollers en època romana. Museu de Granollers, Granollers, p. 9.
SALVADÓ JAMBRINA, Iván (2003). Intervenció arqueològica al carrer [Sant Jaume], 15. Estrat (treball inèdit).
