Carrer de la Sagrera - carrer Céllecs
Montornès del Vallès

    Vallès Oriental
    08170 - Montornès del Vallès

    Coordenades:

    41.54023
    2.26811
    438952
    4598989
    Número de fitxa
    08136-124
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Diversos
    Autoria de la fitxa
    KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón

    Conjunt arquitectònic heterogeni que formen dos dels carrers més antics del nucli urbà de Montornés. El carrer de la Sagrera és un carreró estret on donen façanes laterals d'edificis i que havia de servir per la comunicació transversal entre els diferents edificis, sense haver de sortir a camp obert. D'altra banda, la Sagrera constituïa, històricament, el lloc on es trobava la zona d'emmagatzematge, al costat de l'església. Els edificis són tots de caire tradicional encara que la tipologia es variada, des del de tipus masia basilical, com cal Ferrer, a altres edificis en alçada com can Galbanyet, el qual presentava tres eixos clars de composició vertical en façana i que, probablement, es podia datar dins la segona meitat del segle XIX; actualment aquesta segona casa no existeix. L'edifici que es troba al seu costat al carrer Cèllecs, encara que va ser construït passada la darrera Guerra Civil presenta uns elements arquitectònics de gran interés tant des del punt de vista de l'utilització de materials tradicionals (pedra vista i totxo) com la construcció d'elements compositius interessants com una galeria assecador a les golfes, una tribuna al primer pis o el porxo posterior de totxo vist amb arcs escarsers i balustrada.

    Aquest és un conjunt identifica un nucli tradicional.

    A la cantonada amb Joaquim Mir hi havia can Galbanyet que era la tenda de queviures i la pubilla es va cassar amb el senyor Ollé i van anar a viure a baix a la carretera. La Sagrera era la zona de protecció al voltant de l'església on s'enterraven els difunts i es conservaven els aliments i estris de la comunitat, ja que no podia ser profanada.