Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes.
Protecció
Inexistent
Inexistent
Accés
Fàcil
Residencial
Titularitat
Privada
Diversos propietaris
Autoria de la fitxa
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
Jordi Piñero Subirana
Descripció
Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud-oest. Tradicionalment hi predominava un tipus d’edificis senzills, construïts entre finals del segle XIX i els primers decennis del XX. Eren cases populars, entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Una mica després ja es van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. Al costats dels edificis d'habitatges també n’hi havia altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries.
En els darrers anys, però, molts dels edificis han estat substituïts per construccions modernes. Els edificis antics que s’han conservat i que presenten un cert interès patrimonial són els següents:
Números senars: cases 17, 21, 23 i 25.
Números parells: cases 8 (can Baldi) i 84 (ca l'Estanquer).
L’autor García-Pey recull notícies populars d’uns habitants d’aquest carrer: la Roser Carreras Clavell va posar estanc a la plaça de la Caserna 8, que després traslladà al capdavall de la carretera al carrer d'Alfons IV número 89, però va ser l'home el que es va conèixer amb aquest motiu.
Les cases a les quals han estat aquesta gent, els dos estancs i on vivien al carrer de la Princesa 84, se les anomenava ca l'Estanquer (GARCIA-PEY, 1990).
Història
L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.
On actualment hi ha el carrer de la Princesa al segle XIX hi havia les antigues hortes, des del carrer de Sant Josep fins al de Prat de la Riba, davant de ca l'Umbert (GARCIA-PEY, 1990). Al tombant de segle XX, però, el carrer ja es trobava plenament urbanitzat.
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d’usuari, i aspectes de personalització, com l’idioma de les nostres pàgines. Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
