Carrer d'Aragó
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer que forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud, en paral·lel a la carretera, que havia esdevingut el principal eix viari de la ciutat.
Aquest carrer es troba ja molt avall de l’eixample, en un sector desenvolupat més tardanament on hi predominava un tipus d’edificacions construïdes fonamentalment als primers decennis del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. N’hi havia que encara mantenien una tipologia popular tradicional i camperola, al costat d'altres que presentaven una estètica més urbana. Al costat dels edificis d'habitatges també n’hi havia d’altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics s’han anat substituint. Els que s’han conservat i tenen un cert interès patrimonial són els següents:
Números SENARS: cases 21 (reformada), 31 i 37.
Números PARELLS: cases 4, 6, 14 (can Petxina, renom de la família Espinalt), 16, 20 (1928, decoració feta amb pedres). El costat dels números parrells conserva alguns habitatges de la tipologia de cases barates, de planta baixa i construïdes en la seva major part abans de l'any 1930. Quan es va realitzar la primera versió d’aquest inventari se’n conservaven força més. Ara són pràcticament testimonials.
Història
La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.
El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986). El carrer d’Aragó n’és una prolongació, i entorn de l’any 1914 s’estava començant a urbanitzar, ja que fins aleshores l’indret estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats.
A un nivell més popular, l’autor García-Pey recull l’anècdota d’un home que vivia al número 42 d’aquest carrer (cal Pepito Colonio) el qual venia colònia a casa seva. Ho feia amb uns petits embuts especials per als forats de les ampolles que les dones portaven per omplir a doll o bé, pel carrer, amb una bicicleta i un carret de rodes de goma (GARCÍA-PEY, 1990).
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", a Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, p. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
